Tots nòmades
Jordi Colomer replanteja la “lògica nacional” al pavelló d'Espanya
Al pavelló es veuran imatges, del barceloní Poblenou, de Viladamat i de Sitges
L'artista Jordi Colomer (Barcelona, 1962) replantejarà “la lògica nacional” dels pavellons en les exposicions com la Biennal de Venècia, amb un projecte al pavelló d'Espanya que reivindica i celebra el nomadisme. Sota el nom Únete! Join Us! i el comissariat de Manuel Segade, Colomer proposa una “instal·lació d'instal·lacions” per mostrar una “població de nòmades”. “La idea demostrar al món el que es fa en un país es feia ja al segle XIX però quan no hi havia internet o televisió i s'exposaven, per exemple, esquimals”, bromeja Colomer.
El pavelló d'Espanya, doncs, s'ha desplaçat a països diferents per enregistrar en vídeo una sèrie d'accions protagonitzades per tres dones: l'actriu Laura Weissmahr, la compositora i cantant Lydia Lynch i la ballarina Anita Deb. Els escenaris d'aquests vídeos han estat molt diversos “i es mouen en un terreny inconnex, que passa pel Poblenou a Barcelona, per un pàrquing de caravanes a Viladamat, un circuit de carreres prop de Sitges, abandonat des dels anys cinquanta, per Atenes i Nashville, la capital de la música country, on hi ha una rèplica exacta del Partenó grec”, ha explicat a aquest diari Jordi Colomer.
Tabú molest
L'artista està convençut que el nomadisme ha esdevingut “un tabú per a la nostra societat”: “El nomadisme molesta, posa massa preguntes… Veiem avui dia masses de gent obligades a deixar les seves cases que ja han caigut sota les bombes, que han entrat en una lògica de nomadisme. Ràpidament se'ls aplica el fet de situar-los en camps de refugiats, que moltes vegades hauríem d'anomenar camps de concentració.”
El cas és que les societats modernes no accepten poblacions que visquin en trànsit, però Colomer recorda que en altres temps “la humanitat sencera va ser nòmada”. La proposta de Colomer, doncs, és “imaginar una societat en constant desplaçament”. “Hauríem de fer un esforç per percebre el nomadisme d'una altra manera, com una manera d'organitzar-nos globalment”, afegeix.
Com és habitual en l'obra de Jordi Colomer, l'arquitectura i l'escultura tindran un paper important al pavelló, amb un pati central englobat en la instal·lació Detalls d'arquitectures d'apartaments, hotels de tres o quatre estrelles i centres comercials de la costa espanyola del 1968 al 2005. També hi haurà unes graderies on la gent podrà “asseure's, veure i ser observat” i fins i tot participar dels vídeos que es projectaran a l'espai.
Biennal humanista
A més d'Abad i Colomer, a l'exposició central de la Biennal, Viva Arte Viva, comissariada per la conservadora del Centre Pompidou de París Christine Macel, s'han inclòs obres d'Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra i Teresa Lanceta. La mostra central s'aparta de la fórmula habitual de proposar un fil conductor temàtic per celebrar el mateix fet artístic i la necessitat d'escoltar el que diuen els artistes en un món com l'actual amb una perspectiva humanista.
Fora de la Biennal oficial, també exposarà la catalana Mireia Saladrigues al Research Pavilion i hi haurà una mostra col·lectiva resultat del taller impartit a Es Baluard i a Arts Santa Mònica.
D'altra banda, el director del Museu Reina Sofia i exdirector del Macba, Manuel Borja-Villel, presidirà el jurat que atorgarà els premis de l'esdeveniment. La Biennal de Venècia obrirà al públic dissabte, dia 13, fins al 26 de novembre.