El poder de Roma requeia en la gestió de les ciutats

El Festival Tàrraco Viva no és només el dels grans emperadors, sinó el d'homes i dones –amb més o menys poder– que van viure fa milers d'anys a la capital d'Hispania Citerior Tarraconensis. Aquest és el cas de Luci Numisi, un magistrat que va viure a Tàrraco sota el regnat de l'emperador Adrià, un càrrec públic de l'època que va assolir els càrrecs d'edil i de qüestor –una responsabilitat que equivaldria a ser el regidor responsable de la cartera d'Hisenda a la Tarragona actual– i que, fins i tot, va assolir l'estatus de cavaller i que va refusar ser jutge dels tribunals. Els seus càrrecs reposen avui dia a les pedres del temple de culte a August, situat a l'actual Part Alta de la ciutat, un edifici que també feia les funcions de regir l'erari públic de la ciutat, igual com ho fa un ajuntament actual. La seva tasca, i la d'altres senadors, governadors i treballadors públics que van treballar a l'antiga Tàrraco fa milers d'anys –quan no existien els telèfons i els correus electrònics– es mostra en aquesta edició del festival de reconstrucció històrica a través de propostes com El poder de Roma, un acostament a la gestió del poder en una important capital de província –una de les més grans de l'imperi– com va ser Tàrraco. A partir de pedestals trobats d'estàtues i restes algun altar funerari, els visitants tenen l'ocasió de fer un recorregut pels camins de la política local, un escenari que –de manera equivalent al que passa avui dia– disposava d'obres faraòniques, edificis imponents que van suposar inversions increïbles i una burocràcia equivalent a l'actual. Aquesta proposta, una de les innovacions d'enguany liderada pel grup Projecte Phoenix, acosta al visitant a l'organització estructural d'una capital de província imponent, en una classe magistral de política que desvetlla un dels grans interrogants de la història. Com es va mantenir el poder polític de l'imperi Romà en un territori tan gran i extens? “El poder central donava gran marge de decisió als governs locals, de manera que les províncies decidien, lliurement, ser romanes”.