Nit de mags a la Porta Ferrada

Dins una nit fresca, dos virtuosos van protagonitzar la segona jornada de la 55a edició de Porta Ferrada: l’estrella del jazz llatí Michel Camilo i Tomatito, guitarrista del mític Camarón de la Isla. Més enllà de rivalitats de solistes, tots dos músics van posar en directe molts dels temes dels tres discos fets en comú. La col·laboració es va iniciar l’any 2000 amb el celebrat Spain, que ha tingut continuació en dos treballs posteriors. S’han convertit en un duet imprescindible en la fusió entre el jazz de Nova York i el flamenc. Del primer treball van extreure el tercer tema, signat per l’andalús, A mi niño José, que, tal com va explicar Camilo, Tomatito el va escriure quan va néixer el seu fill, mentre gestaven el disc. Actualment, el noi és un reputat guitarrista del grup de son pare. Abans havien començat amb el Libertango d’Astor Piazzola i l’Our Spanish Love Song del gran Charlie Haden.

En una vetllada intimista i de veritat artística, Camilo i el Tomate van demostrar perquè el seu duet ha estat tan fructífer: el so era nítid i sovint els grills de la roca del port feien de percussionistes als solos dels dos artistes. Un altre dels protagonistes va ser Chick Corea, que va actuar ahir a Porta Ferrada. Del pianista nord-americà van triar tres temes, un de cada disc de la trilogia, començant per Armando’s rumba, interpretat amb força i convicció, seguint la petjada del tema anterior, Agua e vinho, que el compositor brasiler d’Egberto Gismonti havia compost per a guitarra i després adaptar per a piano solo. També va repetir Piazzola abans d’un tema vibrant de guitarrista gitano Django Reinhardt, entre ovacions del públic. Tot semblava una introducció per al moment culminant del concert, amb Cinema Paradiso d’Ennio Morricone i dos temes propis, About you del dominicà i La vacilona, demostració fefaent de talent i treball, que van tocar com dos àngels entremaliats. Així mateix, va sonar evanescent una gnossienne d’Erik Satie quan tothom ja estava fascinat i el silenci dels instruments permetia sentir el mar i el vent. La comunió entre natura i art conformava aquesta sensació de totalitat que desprenen dos músics junts, bellesa versemblant dins una jornada memorable per a la història del festival.