Apologia del primitivisme

Es va equivocar Roberto Iniesta en el dia del temporal perquè durant la tarda van caure quatre gotes i el problema el van tenir dijous la companyia de Víctor Ullate. El primer que cal aplaudir és l’eclecticisme de Porta Ferrada, que pot programar una llegenda de la cultura com Lindsay Kemp un dia després de l’excantant tremendista del grup Extremoduro, que va castigar els timpans dels seus seguidors des de la dècada dels vuitanta. Amb els anys, el noi de Plasència s’ha asserenat, però la demostració fefaent que el públic el segueix són els més de 1.600 fans que el van aclamar i, fins i tot, van corejar el recital llarg, gairebé tres hores, que va oferir al port de Guíxols. Alguns comparaven l’actuació amb la que va fer fa una setmana a Cambrils, uns altres presumien de no perdre’s ni un concert de la gira, d’afiliar-se a la carretera i els peatges. Tot per un ídol amb qui s’identifiquen. Des de la primera cançó, les seves habituals declaracions de principis: “Retozar como dos conejos”, “Doy la vida sin pensar” o el revelador “por ser tan primitivo”, un seguit de rimes falses que pertanyen a un tema titulat Por ser un pervertido.

La robusta banda de Robe, que alternava els instruments del rock amb violins, un acordió, oboès i un saxo, va desplegar la seva contundència al llarg de vint temes davant l’entusiasme general. N’hi havia que procedien del seu últim disc, un autèntic èxit de vendes, i d’altres que es podien desplaçar fins als anys d’Extremoduro com, per exemple, Si te vas. Les constants temàtiques ens remetien a cels, vols, desamors i desastres existencials, marques autobiogràfiques d’un músic del poble amb aires de vedet.

El cantant extremeny es va permetre llicències d’hidalguía com ara: “Me gustaría herir vuestros sentimientos, pues para qué sirve un filósofo que no hiere los sentimientos.” Filòsof poeta primitiu?