Mor el cineasta Basilio Martín Patino als 86 anys

El cineasta Basilio Martín Patino (Lumbrales, Salamanca, 1930) ha mort als 86 anys, després d’una llarga malaltia. Martín Patino està considerat un destacat renovador del cinema espanyol, en ficció, però especialment en el gènere documental.

Allunyat del gran cinema industrial i sempre a la recerca del risc i de nous llenguatges expressius, Martín Patino és conegut sobretot per la seva primera pel·lícula, Nueve cartas a Berta (1966), però també per títols de no ficció com Canciones para después de una guerra (1971), Caudillo (1974) o Queridísimos verdugos (1973). De fet, la Guerra Civil i la vida sota la dictadura van marcar bona part de la seva obra cinematogràfica.

La figura de Martín Patino va prendre relleu a partir de 1955, quan va organitzar a Salamanca, la seva ciutat, les primeres Conversaciones sobre el Cine Español, que van reunir molts dels millors cineastes de l’època i que van tenir influència en el futur cinematogràfic del país. Sempre allunyat dels circuits comercials, alguns dels seus títols només es van poder estrenar després de la mort de Franco.

El 1966 va enregistrar a Salamanca la seva pel·lícula més coneguda, Nueve cartes a Berta, amb la qual va aconseguir la Conxa de Plata al Festival de Cinema de Sant Sebastià. La pel·lícula, que va ser víctima de la censura de l’època, es va convertir amb el temps en un referent del cinema que ha retratat la vida sota el franquisme, especialment entre els joves espanyols.

Al seu documental Caudillo se centra en la figura del Franco, en un film muntat amb material procedent d’arxius de l’estranger i amb imatges dels dos bàndols de la guerra. El 1987, a Madrid, retrata la personalitat de la capital de l’estat i dels seus habitants amb la utilització de material d’arxiu.

Ja en la seva darrera etapa, el 2011 va iniciar el rodatge de Libre te quiero, on va retratar el moviment ciutadà del 15-M, amb un punt de vista reivindicatiu.