Teatre
Retorn de l’oblidat
La Farsa presenta el ‘Hamlet dramaturg’ de l’autor berguedà Ramon Vinyes
Va marcar una època a Colòmbia i va inspirar García Márquez
La Farsa es posa a prova amb un Vinyes aquest octubre, després de diverses dècades sense fer-ho. Gairebé com un deure –després que el 2012 el llegat de Ramon Vinyes arribés als escenaris professionals amb el Ball de titelles al Teatre Nacional–, el 21 i el 22 d’octubre La Farsa presenta el Hamlet dramaturg, un homenatge de Vinyes a l’obra de Shakespeare que l’agrupació teatral ha “alleugerit” per tornar a portar sobre l’escenari, segons Marc Marginet, que dirigeix l’obra amb el seu germà, Francesc.
Vinyes és un autor molt valorat a Colòmbia, país on es va exiliar i va esdevenir un dels grans dinamitzadors culturals del segle XX. De fet, Gabriel García Márquez es va inspirar en ell per crear el personatge del sabio catalán, a Cien años de soledad. Però portar una obra del dramaturg berguedà als escenaris no és fàcil. “Era molt savi, havia llegit molt i tenia un punt d’espès a l’hora d’escriure”, assegura Marginet.
Per això, La Farsa aposta per una obra més amena, amb tretze cares conegudes de la ciutat, d’edats molt diverses i amb l’objectiu de créixer com a grup.
Sigui com sigui, la potència cultural de la representació és innegable per a qualsevol patriota: una obra de l’escriptor berguedà més internacional de la història portada al teatre berguedà per excel·lència. No és inèdit, perquè als anys vuitanta era habitual, però promet ser especial.
Més de 30 anys després
A principis dels vuitanta, La Farsa feia pràcticament una obra de Vinyes cada any. El centenari del seu naixement va ser l’excusa perfecta per començar a recuperar la seva obra, i els homenatges van durar fins a finals dels vuitanta.
Des de llavors, però, Berga ha passat diverses dècades sense veure cap obra del berguedà als seus escenaris. Jaume Huch, editor i gran estudiós de l’autor, considera que la ciutat n’hauria hagut de fer més bandera, però les institucions, també. “No pot ser que tota la responsabilitat recaigui sobre particulars. És un personatge públic, però ho hauria de ser encara més”, diu Huch.
