Amb el seu cant i la seva guitarra, va estar sembrant “llavoretes d’utopia, de tradició i de somni d’una humanitat una mica millor”. L’expresident de l’Uruguai José Mujica descrivia així, en declaracions a Efe, l’obra del seu compatriota Daniel Viglietti, un dels màxims exponents de la cançó popular de l’Amèrica Llatina, que va morir ahir a Montevideo als 78 anys a causa de les complicacions provocades per una intervenció quirúrgica. Cantant, compositor i guitarrista, Daniel Viglietti era un home d’esquerres compromès amb les seves conviccions, que va ser empresonat el 1972 (Sartre, Mitterrand, Niemeyer i Cortázar van fer campanya per al seu alliberament) i es va haver d’exiliar durant la dictadura de l’Uruguai (1973-1985). Lluitador incansable contra les injustícies d’un continent que n’ha patit i en pateix moltes, és l’autor del conegut himne contra els latifundis A desalambrar, i d’altres cançons de lluita en defensa dels més dèbils, com ara Canción para mi América.

L’obra musical de Viglietti es va caracteritzar per una particular barreja entre elements de música clàssica i del folklore uruguaià i llatinoamericà. A partir del seu segon disc, Hombres de nuestra tierra, va començar a musicar poemes d’escriptors com ara Líber Falco, César Vallejo, Rafael Alberti, Federico García Lorca i Nicolás Guillén.

Altres composicions conegudes de Viglietti són Milonga de andar lejos i Gurisito. Les seves cançons han format part del repertori d’artistes internacionals com ara la xilena Isabel Parra, el català Joan Manuel Serrat, l’argentina Mercedes Sosa, la cantant mexicana nascuda a Costa Rica Chavela Vargas i la veneçolana Soledad Bravo.