Teatre

Crítica

teatre

Una felicitat regada d’esforç

Marilia Samper ha aconseguit sintonitzar en els instants emocionants del film La La Land amb una realitat molt més terrenal: una mare soltera i el seu fill amb paràlisi cerebral, en una barriada mig urbanitzada de Barcelona. L’autora i directora ha aconseguit cuinar una bomba d’incontrolada emotivitat per abraçar l’audiència.

Amb L’alegria es reivindica com una autora i directora que sap tensar les emocions i descriure, des de la petitesa (com Marc Artigau, Pau Miró, Clàudia Cedó, Llàtzer Garcia, Josep Maria Miró...) els grans conflictes vitals. Treballa una èpica domèstica, sense necessitat de grans tragèdies, que un cop i un altre resulten captivadors.

L’arrencada del muntatge és d’una naturalitat i una fredor esclatant, ja situa l’espectador en un espai molt íntim i que fa prendre consciència del drama. Però el mèrit de Samper és que, refugiada amb el somriure i l’alegria d’una mare coratge, l’obra no perd quasi mai l’aire positiu, del qual tot és possible, que el primer és l’amor pel fill (encara que estigui malalt i costi comunicar-s’hi) i que ell respon amb un somriure encomanadís, certament. Segurament, la primera sorpresa és d’on emergeix el narrador. Perquè delata que el codi teatral que permet avançar l’acció.

Si tot fos de color de rosa, l’obra no superaria el bonisme però Samper hi sap deixar unes gotes amargants de conflicte, de traïció i d’intuir la feblesa del que tothom, aparentment, respecta. Per això, el treball dels quatre actors és estimulant pel públic, que hi va veient diferents capes, contradiccions, fortaleses i febleses. Aconsegueixen, amb una notable naturalitat, desconstruir la moral del seu personatge, transitar per un abisme d’emocions que, si durant molts moments té un to de melodrama que deixa fred el públic, sap desarmar-lo quan s’ho proposa amb un desenllaç d’una tendresa utòpica que tothom espera. S’atreveix a trencar, si cal, amb el conte feliç: no vol explicar un conte ensucrat sinó la relació estreta que pot generar un fill amb paràlisi cerebral. Samper és una treballadora del teatre de trinxera. Ha sabut aprofitar les oportunitats. Ho va fer amb aquell intrigant i dolorós L’ombra al meu costat i amb F3dra. Sap navegar del drama a la comèdia, extreure amargor en el gag i brillantor en el desconsol.

L’alegria
Autora: Marilia Samper
Intèrprets:Lluïsa Castell, Montse Guallar, Andrés Herrera, Alejandro Bordanove
Dimecres, 11 d’octubre (fins al 12 de novembre) a la Sala Beckett


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA