La petjada roja a Catalunya

El juny del 1920, Ángel Pestaña va viatjar a Moscou per tal d’assistir a la III Internacional. El dirigent anarcosindicalista havia estat escollit per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i tenia l’encàrrec d’elaborar un informe que contribuís a decidir si el sindicat s’afegia o no a la Internacional Comunista. Durant la seva estada, Pestaña va visitar el Palau del Treball de Petrograd, el mercat de Sukharevska i el museu de la Txeka, i va descriure la brutalitat d’un espai que concentrava “tot l’horror de la guerra civil, amb les seves crueltats i violències, amb els seus odis i venjances, amb el seu afany de triomfar els uns sobre els altres”. A banda de sentir-se colpit pels efectes de la guerra civil, Pestaña també es va entrevistar amb Lenin i ben aviat va sentenciar: “La revolució no és la dictadura del proletariat.”

El testimoni de Pestaña va aparèixer en un llibre editat quatre anys després, però també forma part del recull que ha elaborat l’historiador Eduard Riu-Barrera i ha editat la revista L’Avenç. En total, el llibre Viatge a la Rússia soviètica aplega el testimoni directe de 23 catalans que van voler conèixer de primera mà la Rússia sorgida de la revolució. El ventall de personalitats és extremament ric, amb noms ben coneguts, com ara Josep Pla, Josep Carner-Ribalta, Ferran Valls i Taberner, Carles Pi i Sunyer, Andreu Nin i Antoni Rovira i Virgili, entre altres. La riquesa del llibre, que també incorpora un estudi introductori d’Eduard Riu-Barrera, rau en el fet que ens permet disposar d’un calidoscopi molt divers. Els motius i els moments dels viatges van ser molt diversos, però tots ells compartien la fascinació per un nou món i el desig de donar-lo a conèixer als seus contemporanis. Malgrat les dificultats derivades del control oficial sobre els viatgers o la mediatització de la propaganda oficial, els analistes catalans van esforçar-se per copsar i comprendre una nova realitat.

Entre els visitants hi ha l’escriptor Josep Pla, que va visitar Rússia durant sis setmanes acompanyat d’Andreu Nin i va intentar explicar com funcionava aquell sistema del qual només n’havien arribat caricatures o propaganda. Val a dir que l’escriptor empordanès va deixar “un relat d’innegable qualitat literària, però ben poc original, i fet, com bona part de la seva obra viatgera, de retalls de propaganda oficial”, tal com destaca Riu-Barrera. Un altre dels testimonis que es recullen és el de Josep Carner-Ribalta, que va acompanyar Francesc Macià en l’intent d’aconseguir el suport del règim soviètic a les propostes d’Estat Català. En aquest cas, però, el testimoni té molt més interès perquè permet conèixer “l’ambient moscovita de les negociacions” que no pas per comprovar la impressió que va causar-los la nova Rússia soviètica.

El recull d’Eduard Riu-Barrera no és l’únic llibre que ha aparegut amb motiu del centenari de la Revolució Russa i que ens ajuda a avaluar el ressò que va produir aquell esdeveniment en el nostre país. L’historiador Josep Puigsech s’ha capbussat entre centenars d’articles periodístics, les memòries dels catalans que van vincular-se a l’URSS i les fonts arxivístiques, per tal de resseguir l’impacte que va tenir la Revolució d’Octubre al nostre país. El resultat és un llibre absolutament recomanable que ens permet entendre l’impacte d’aquella revolució en tota la seva globalitat. En aquest cas, no es tracta només de la impressió que va provocar la nova Rússia soviètica, sinó també de la seva repercussió en la societat catalana fins a la fi de la Guerra Civil (1936-1939). En aquest sentit, la percepció majoritària va ser contrària, amb una tendència clara a la caricaturització, però també hi va haver qui s’hi va identificar, i això es va traduir en un arrelament del comunisme, que es faria especialment evident durant la Segona República i, sobretot, amb l’esclat de la revolució. El llibre també permet resseguir l’evolució temporal que es va produir entre el 1917 i el 1936. Resulta sorprenent, en aquest sentit, el seguiment de les primeres notícies que van arribar, poc concises i en bona part secundàries. El coneixement superficial donarà pas a una etapa molt marcada pel naixement de la III Internacional. El punt culminant d’aquesta relació es produirà durant la Guerra Civil, quan l’URSS es convertirà en l’únic aliat de la Segona República. La visita d’un dirigent històric com Antonov-Ovseenko i l’arribada del vaixell de càrrega Zirianin es van convertir en dues fites d’aquells anys. En el seu estudi, Josep Puigsech conclou que “la Revolució Russa formà part de la realitat catalana entre el 1917 i el 1939. Sense ella, res no hauria estat igual a Catalunya”.