Strehler, a la vena

Marisa Paredes feia broma ahir tot comprovant que li sagnava la ferida al dit d’un tall que s’havia fet unes hores abans: “Ja el tenim aquí, l’Strehler.” I és que l’actor i director Giorgio Strehler era una persona perfeccionista que aconseguia treballar amb molts mitjans i que treia el millor dels actors, tot i que els feia patir en els assajos (“era enèrgic”, recorda Mario Gas, que va veure un caòtic assaig general amb Strehler al Poliorama). Guido Torlonia, director artístic aquest any de l’Akadèmia, repesca un muntatge creat fa una dècada i del qual només es va fer una funció al Piccolo. Ara, arriba en format de duet (malgrat que totes les veus parlen en primera persona del singular, fent seves les reflexions de Strehler) al Teatre Akadèmia. Serà només des d’avui fins al 30 de desembre.

El format inclou entrevistes i gravacions de muntatges, cedits pel Piccolo, el teatre que ell mateix fundaria tot just tornar de l’exili a Suïssa (després d’haver-se rebel·lat contra el feixisme de Mussolini en la Segona Guerra Mundial). Enguany fa dues dècades de la mort del director, la nit de Nadal. Va morir abruptament. Entenia el teatre amb la intensitat de la vida, insisteixen a comentar els actors que prendran part en aquest homenatge que anirà rellevant veus. Des d’avui fins diumenge es representa en català amb Carme Elias i Mario Gas; del 20 al 23, en castellà a càrrec de Marisa Paredes i Mario Gas. I del 27 al 30 de desembre, amb Carlota Olcina i Pol López.