El cor del Macba

El cor dels museus és la seva col·lecció d’obres, amb les quals s’associa per reivindicar la seva personalitat. La col·lecció del Macba, integrada per 6.000 peces, ens parla d’un museu que pretén narrar la història de l’art dels segles XX i XXI d’una manera diferent a la dels grans centres del món. La missió del Macba és contrarestar els relats hegemònics, eurocèntrics i edulcorats.

Fins ara, el Macba havia optat per mostrar els seus fons amb exposicions temàtiques de llarga durada. Però això canviarà la pròxima temporada. A partir de l’octubre, el museu de la plaça dels Àngels destinarà els 1.400 m² de la primera planta de l’edifici Meier a exhibir la seva col·lecció de manera permanent. Amb què? Amb les seves obres icòniques, aquelles amb les quals no només s’identifica el Macba sinó també el públic que ha anat educant la seva mirada i que ha anat fent créixer el seu pensament crític tot participant en les exposicions i les activitats del principal museu d’art contemporani del país.

El director del centre, Ferran Barenblit, avança que el recorregut serà cronològic, però no estrictament lineal. A més, per res del món serà estàtic. Les obres es presentaran de manera rotatòria, justament per frenar les temptacions de fixar un discurs monolític.

La tardor vinent, per tant, hi haurà sorpreses a can Macba. Però abans ja s’haurà començat a desplegar un nou programa d’exposicions que ofereix diversos estímuls. El principal és forjar coneixements. En la nova temporada se centraran en un concepte: la forma amb la qual l’art ens ha fet com som, des dels nostres desitjos fins a les nostres frustracions, des de la nostra visió ideal del món fins a la nostra decepció amb el fracàs de les utopies.

El nou cicle expositiu s’estrenarà amb una instal·lació de Francesc Torres, un dels tres artistes catalans pels quals el Macba aposta l’any que ve. Més del 50% de la programació està brodada amb art català. Molt? Poc? Barenblit i el seu equip defugen la idea de les quotes i donen més importància a la manera com l’art autòcton dialoga amb l’art internacional, i a la inversa. El cas és que Torres, que acaba de decidir que llegarà el seu arxiu al Centre d’Estudis i Documentació del Macba, ha concebut una obra en la qual s’acumularan un conjunt de referents vitals, iconogràfics i objectuals que des de fa anys l’acompanyen en el seu treball. Es dirà La campana hermètica. Espai per a una antropologia intransferible (del 9 de març a l’11 de setembre).

Torres torna al Macba deu anys després d’haver-hi presentat l’exposició Da Capo. Per recordar la darrera exposició que Jaume Plensa va fer en un museu barceloní cal mirar més enrere. Fa més de dues dècades que l’anomenat artista català més internacional estava vetat al seu país (vetar és un verb dur, però ell s’ha sentit així: oblidat pels seus). Amb Torres el Macba obrirà la temporada i amb Plensa la tancarà (del 30 de novembre al 28 d’abril del 2019). L’exposició resseguirà tota la seva carrera, des dels vuitanta fins l’actualitat, per ressaltar un fil conductor, la poesia, i alhora les tensions entre la figura humana i l’abstracció.

Entre Torres i Plensa, al·licients tan lluminosos com l’exposició dedicada a Oscar Masotta, “l’heroi modernitzador” que va fugir del seu maltractat Buenos Aires i es va instal·lar a Barcelona el 1975, on va viure fins a la seva mort prematura el 1979. Masotta va introduir la psicoanàlisi de Jacques Lacan a Espanya i la seva sensibilitat i intel·ligència atípiques, per poc convencionals, van deixar profundes empremtes a Barcelona. És l’hora de rescatar-les en aquesta exposició, La teoria com a acció, que s’obrirà al març.

El tercer artista català que apareixerà a l’escena del Macba és Domènec (del 13 d’abril a l’11 de setembre), amb una mostra que combinarà vells i nous projectes impregnats de l’essència de la modernitat explicats amb el vocabulari de l’arquitectura.

Del 18 de maig al 7 d’octubre, la protagonista serà Melanie Smith, una altra artista que va deixar enrere el seu context, en aquest cas el britànic, sotmès al conservadurisme de Margaret Thatcher, i es va establir a Mèxic per afrontar nous desafiaments marcats igualment per una economia enemiga dels més febles. D’aquí surt l’exposició, un mar d’escultures, relleus, pintures, vídeos, fotografies i instal·lacions.

I abans de Plensa, una col·lectiva plantejada per Raqs Media Collective, un grup de Delhi que reflexiona sobre els futurs possibles. In the open or in stealth ocuparà el Macba del 31 d’octubre fins a finals de febrer del 2019.

El Macba activarà aquest programa amb el mateix pressupost que ha tingut aquest any, que no arriba a 11 milions d’euros.