Tragèdia americana

L’any passat, amb Comanchería, vam tenir una brillant mostra del vessant més noir d’aquest gènere, que es coneix com a americana, que relata històries ambientades en una Amèrica profunda sovint habitada per personatges pintorescos i excèntrics. El director de Comanchería era l’escocès David MacKenzie, i curiosament ara és un anglès –Martin McDonagh– el signant d’una nova i també magnífica mostra d’aquest tipus de cinema, Tres anuncios en las afueras.

La pel·lícula ha estat aquesta mateixa setmana la principal triomfadora en els Globus d’Or, on s’ha emportat els premis a la millor pel·lícula dramàtica, a la millor actriu dramàtica –Frances McDormand–, al millor actor de repartiment –Sam Rockwell– i al millor guió –Martin McDonagh–, amb la qual cosa la seva presència en les nominacions als Oscar sembla segura. Brillantment dialogada, Tres anuncios en las afueras combina elements de drama, thriller, comèdia negra i western amb un to no excessivament llunyà al dels germans Coen, una similitud que reforça el protagonisme de Frances McDormand, l’oscaritzada protagonista de Fargo. La pel·lícula és una història sobre la justícia, la venjança i la redempció protagonitzada per una dona que posa tres grans anuncis a l’entrada del petit poble on viu per denunciar que no ha aparegut l’assassí de la seva filla. Aquest fet desemboca en l’enfrontament de la protagonista amb les forces vives del poble i en una espiral de violència de dimensions imprevisibles que McDonagh aprofita per esquitxar de comentaris sobre el masclisme i el racisme presents a la societat nord-americana, per mitjà de personatges carregats d’ambigüitat ètica.

El director i guionista Martin McDonagh ja havia demostrat el seu gust per l’humor negre, la barreja de gèneres i l’exploració sarcàstica dels racons més foscos de l’ànima humana en la seva opera prima, el thriller Escondidos en Brujas, i en la comèdia criminal Siete psicópatas. Segons explica McDonagh a les notes de producció de Tres anuncios en las afueras, el seu film “tracta sobre una guerra entre dues persones que tenen la seva part de raó, i d’això és d’on sorgeix molta de la tensió i del drama”. Un dels principals desafiaments que va haver de superar McDonagh va ser la combinació entre la tragèdia que viu la protagonista i l’humor present en tot el metratge: “El que va passar a la filla de Mildred és molt trist i horrorós, així que vaig pensar que era important mantenir les regnes de la comèdia, fins i tot en els moments més negres, i assegurar-nos que la lluita de Mildrec contra la desesperança la mantingués dempeus durant tota la pel·lícula.”

La guardonada McDormand admet que per compondre el seu personatge es va fixar “molt en John Wayne, a grans trets, com a model físic” per al seu personatge, “perquè realment no hi havia cap icona femenina” en què es pogués fixar per a Mildred. I hi afegeix que “al final Mildres és més en la tradició de l’home misteriós típic de spaghetti western, que va caminant pel mig del carrer amb les pistoles a les mans”.