Vellesa, tresor diví

Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) desmenteix de manera categòrica allò que els escriptors sempre escriuen el mateix llibre. Com s’esbrava la mala llet (Club Editor) és el setè títol que publica i un cop més és diferent a la resta d’obres seves. Per primer cop treballa amb contes.

“Ha fet el camí a la inversa de com se sol fer: ha publicat unes quantes novel·les abans d’aterrar en el conte”, explica la seva nova editora, Maria Bohigas. “L’Antònia et fa anar a llocs on no vols entrar. Un geriàtric no és un lloc on, a priori, vingui de gust anar”, hi afegeix.

Els vuit contes que formen el llibre no passen en un geriàtric, però sí que donen una visió àmplia de la senectut, sense gaire concessions. “En el llibre no mostro rebuig de la vellesa, no la menyspreo, però tampoc la mostro ensucrada ni amb eufemismes”, assegura l’autora. “Escriure és viure i tot els contes parteixen d’un fet viscut”. El detonant va ser una afectació del seu pare, i l’impuls, la influència literària de l’Alice Munro d’Estimada vida i l’estil despullat habitual de la tradició russa, de la qual Carré-Pons es declara fan.

“Al meu pare li va agafar un ictus molt greu. Això t’obliga a relacionar-te amb els fets. He passat moltes hores en geriàtrics, casals d’avis, hospitals... He volgut observar, mirar cap enfora i cap endins. L’he escrit per salvar-me a a mi, per entendre el que ha passat al meu pare.”

Tot i que alguns relats estan narrats des del punt de vista d’una filla o d’un net, la majoria de protagonistes són vells, però això no resulta depriment, perquè l’autora fa entendre que l’amor i una visió de futur són ben possibles.

I també deixa anar sentències dures, incòmodes, però necessàries: “La família és una entitat protectora i, alhora, una gàbia de la qual has de fugir”. A més, “vivim d’esquena a la mort i la mort forma part de la vida des del mateix moment de néixer. No ens agrada parlar d’aquest tema, ens inquieta, com la vellesa. I això que Europa, aviat, serà el geriàtric del món”, afirma.

Com s’esbrava la mala llet, més enllà del tema, té un gran atractiu: és literatura de la bona i, com a tal, universal.