Meditació musical

Obra de maduresa de Verdi, el Rèquiem és considerat un dels cims del gènere. Aquest dimecres arriba al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra del Liceu dirigida pel seu titular, Josep Pons. El repartiment inclou la mezzosoprano madrilenya de llarg recorregut María José Montiel i la soprano canària Davinia Rodríguez, que cantaran per primer cop juntes.

María José Montiel, una de les “Carmens” i “Dalilas” espanyoles més internacionals, coneix el Rèquiem de Verdi –com es diu en francès– “per cor”. El va interpretar per primer cop el 2002 al Teatro Regio de Parma amb el mestre Romano Gandolfi, i després, amb Riccardo Chailly, va recórrer el món amb aquesta partitura. “És una de les obres que tinc més interioritzades; és com un recorregut en el que es tracta sobretot la vida i la mort..., amb moments climàtics com ara el Lux Eterna: és gairebé una meditació.”

No és el primer cop que Montiel, Premio Nacional de Música 2015, trepitja l’escenari del Palau: va participar el 2006 en l’homenatge a Xavier Montsalvatge, un mestre molt “estimat” per ella. Amb Josep Pons també hi ha treballat al llarg dels seus 30 anys de carrera, com ara amb la producció de Pepita Giménez al Festival de Peralada que després van portar a Tolosa.

Al marge de la seva carrera lírica, Montiel és una persona compromesa socialment. Ambaixadora de la Fundació Columbus, el 2019 farà una gira pels Estats Units per recollir fons per a la cura del càncer infantil. “És una de les prioritats de la meva vida”, assevera Montiel, que pròximament debutarà en el paper de la Princesa d’Éboli a Don Carlo a l’Òpera de Tenerife.

Una carrera amb el ‘no’

En el cas de Davinia Rodríguez és el primer cop que cantarà al Palau: “Estic molt emocionada perquè representa una gran responsabilitat.” Respecte al Rèquiem, que també interpretarà per primer cop, considera que és especialment “difícil”: “Requereix tot de la veu, facilitat en els aguts, els filatos els pianos, jugar amb els colors; has de tenir una gran preparació i, de fet, mai acabes de preparar-ho prou.” Davant d’una peça religiosa, la soprano canària, creient, considera que cal donar sentit a la paraula: “He perdut éssers estimats a la família i això m’ajuda a ficar-me més endins de la música.” Davinia, que va començar cantant folklore, ve de la Xina, on ha debutat a Thaïs. Fa poc també va debutar a Lady Macbeth a Viena amb Plácido Domingo, un paper que ara tornarà a cantar a l’octubre en el Festival de Parma.

A més, viatjarà a Oman, a la Royal Opera House Muscat, per debutar en el paper de Nedda de Pagliacci, i després tornarà a Las Palmas per cantar Turandot. “Ha estat un any molt intens de debuts, he hagut d’estudiar molt, i ha estat força estressant.” Respecte a la pressió que reben els joves intèrprets, afirma: “Tots els grans cantants sostenen que la carrera es fa amb el ‘no’, i és cert que abans de tancar un contracte intento cantar abans la partitura i veure com respon la meva veu per no arriscar-me tant.”

Entre els somnis d’aquesta soprano casada amb el director d’orquestra italià Ricardo Frizza, hi ha el fet de cantar Tosca: “És un paper al qual tinc molt de respecte i estima i m’agradaria molt poder-lo cantar un dia.”