El Teatre Borràs de Barcelona acull a partir del 16 de març i fins al 27 de maig el musical Master Class, una tragicomèdia protagonitzada per la soprano navarresa María Bayo, que es posa en la pell de la gran Maria Callas. L’obra està basada en el musical homònim de Terrence McNally estrenat a Broadway el 1995, en què es repassa la vida de la diva a través de les classes que va donar a la Juillard’s School de Nova York el curs 1971/72. “La nostra versió inclou per primer cop la música en directe, i per això hem pensat en una soprano per al rol principal i de cantants per als de les alumnes”, explicava fa uns dies el director Marc Montserrat-Drukker. En el cas de la tria de Bayo, el motiu ha estat la seva gran capacitat actoral, a banda de ser una soprano de primera categoria.

“No intento imitar la Callas, és impossible perquè és única, així que el que faig és cantar amb la meva pròpia manera de fer-ho i buscar els punts en comú que tinc amb ella, ja que jo també imparteixo classes”, va intervenir María Bayo. La soprano no té problemes a l’hora de confessar que se sent molt propera a la diva i l’entén més enllà del mite, a banda que, com ella, ha cantat en els grans teatres del món.

Pel que fa als alumnes, “víctimes” de la Callas, són Anna Alborch, Júlia Jové i Ezequiel Salman, mentre que el pianista és Pau Baiges, director musical de la peça.

“El públic es trobarà com en un circ romà, amb la Callas triturant les seves alumnes”, va afegir el director. La posada en escena proposa un viatge als anys setanta i té ben bé l’estructura d’una master class de cant. “Personalment, durant els assajos, no sé si estic actuant o si es tracta d’una classe de cant, és una mica confús perquè és tot molt autèntic”, comentava Anna Alborch, que ha participat en diversos musicals, com ara Scaramouche. Segons Bayo, “Callas va canviar el concepte de l’òpera i interpretava a fons cada personatge, de manera que a les seves classes no ensenyava tècnica, sinó a identificar-se amb els personatges.”

Al llarg de l’espectacle, que recorre tres òperes –La Sonnambula, Tosca i Lady Macbeth– es fa un repàs de la vida de Callas, tot retratant-la en el moment de decadència artística, ja al final de la seva carrera: “Més que amargada, Callas està sola i desenganyada per tot el que li havia passat”, va indicar Bayo. I reflexionava: “El text de l’obra parla de l’art en general, i de tot allò a què els artistes han de renunciar per arribar al capdamunt i el que això significa en la vida.”