Lletres

Seül i els signes

L’autora Kim Ae-ran pren com a fil conductor la figura del pare per teixir ‘Corre, pare, corre!’, un llibre que retrata l’emancipació de la dona a Corea del Sud

“M’agradaria que Corea del Nord recuperés la riquesa del llenguatge”, diu Ae-ran

Una certa estranyesa recorre el grapat de relats que integren Corre, pare, corre! (Godall), de l’escriptora sud-coreana Kim Ae-ran, el primer dels seus treballs traduïts al català per Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill. Ae-ran està considerada una de les renovadores de la literatura coreana. Amb aquest volum ple d’humor i ironia va situar-se entre les autores més venudes del seu país.

Una estudiant que es dedica a visitar els supermercats 24 hores, una noia que comparteix pis amb altres cinc que no veu mai, una “narradora perpètua” que es crida i es respon sola i un germà petit que xala amb el seu saltador Sky Kong Kong són alguns dels personatges solitaris i tristos que recorren els relats de Ae-ran i que tenen com a leitmotiv la figura del pare.

“No tenia consciència de fer una novel·la, sinó que anava escrivint els relats i, un cop acabats, vaig veure que emergeix amb força la idea del pare”, explica l’autora coreana. El primer relat que dona títol al volum té –com d’altres– un clar component autobiogràfic: una mare cria sola la seva filla, que s’imagina el pare absent sempre corrent, amb pantalons florescents i sabatilles d’esport. Li inventa una història a mida. “Per afrontar aquest pare absent, la narradora primer necessita saber qui és; sent dolor, li falta alguna cosa, i quan ho ha entès, aleshores pot entrar en el món de la comprensió.” Més que criticar la societat patriarcal, Ae-ran assenyala justament que els homes que apareixen en el llibre són “fràgils, ximplets i ridículs”. “La societat coreana ha canviat i la generació de la meva mare, que és la que apareix retratada, va destruir l’arquetip de família tradicional gràcies a la seva independència econòmica i la seva força.”

Aquest canvi de mentalitat que ha afavorit l’emancipació de la dona a Corea s’ha consolidat amb les generacions d’Ae-ran, nascuda el 1980: “Hem gaudit d’una de les millors educacions del món i ara ja no suportem la discriminació de gènere.”

Un dels protagonistes és Seül. “Sóc d’un petit poble i quan hi vaig anar a estudiar m’hi vaig afrontar com si fos un text i els supermercats eren un d’aquests textos: hi ha moltes coses, per què?”, es pregunta.

Corre, pare, corre! va sortir publicat fa tretze anys, però no ha perdut actualitat: “La pobresa de l’allotjament no ha canviat, els joves han de compartir pis o viure en cabines, i els supermercats s’han multiplicat per tres!”, exclama.

Respecte a la situació de Corea del Sud i la distensió recent en les relacions amb Corea del Nord, Kim Ae-ran és escèptica: “Vaig créixer cantant ‘reunificació!’ i estava convençuda que s’havia de fer; ara només aspiro que es mantingui la pau.” Un dels aspectes que més la preocupa és la pèrdua de llenguatge de Corea del Nord, conseqüència directa d’un règim totalitari. “M’agradaria que Corea del Nord recuperés la riquesa del llenguatge; ara tinc dificultats per llegir els autors nord-coreans, no pel vocabulari, sinó per la manera com creen les emocions”, conclou l’autora sud-coreana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa
Música

L’Embassa’t atrau 7.600 persones, una xifra rècord pel festival

Sabadell

Identificat el patrimoni natural i arquitectònic a protegir

Polinyà