Palamós opta per protegir el claustre del Mas del Vent
La Generalitat va voler declarar-lo bé cultural d’interès nacional, però un informe del catedràtic Eduard Carbonell va concloure que no era romànic i que es tractava d’una reproducció del segle XX
L’Ajuntament de Palamós inclourà finalment el polèmic claustre del Mas del Vent dins el catàleg de béns protegits del municipi. L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, explica que es vol garantir la protecció d’aquest bé i, a la vegada, assegurar la seva permanència al municipi: “Considerem que el valor i el relleu social que ha obtingut el claustre en els darrers anys és motiu suficient per garantir-ne la protecció i també per preservar la seva permanència al municipi”.
El monument va generar un debat acadèmic entre els qui el dataven de l’època romànica, liderats pel professor de la UdG Gerardo Boto, i els qui sostenien la tesi que es tractava només d’una rèplica molt ben esculpida. La Generalitat va engegar la tramitació perquè fos bé cultural d’interès nacional, un procés que no va anar enlloc quan es va fer públic l’informe encarregat pel mateix govern al catedràtic Eduard Carbonell. Aquest especialista va resoldre que el claustre no és romànic autèntic sinó una reproducció contemporània.
Segons l’informe, tot va començar a principis del segle XX als voltants de Madrid, quan es va fer construir amb l’objectiu de vendre’l a algun milionari nord-americà. La propietat de Mas del Vent va oferir a partir del 2016 un nombre de visites a l’any. Aquesta va ser la primera experiència per divulgar el monument i, a la vegada, va servir per acostar-lo a la població i a la societat.
Més elements protegits
L’acord, però, no només afecta el claustre, sinó també altres elements, com ara les cavallerisses de Castell, les galeries i bateries del puig del Molí de Vent, els refugis antiaeris de l’escola La Vila i de la plaça dels Arbres, la casa Montaner i la façana de l’edifici de l’antic ajuntament i les escoles de Sant Joan. El catàleg forma part del pla d’ordenació urbana municipal (POUM i permet de protegir elements per valors històrics, paisatgístics, arqueològics, culturals, naturals i identitaris.
LA FRASE
Un informe demolidor
El catedràtic d’art medieval Eduard Carbonell va ser l’autor de l’informe encarregat per la Generalitat que el 2014 va concloure que el claustre és una recreació de models romànics datat dels anys trenta del segle XX, en contra de la tesi del professor de la Universitat de Girona (UdG) Gerardo Boto, que defensa que el monument és del segle XII i procedeix de la catedral de Salamanca. L’informe de Carbonell era demolidor: no hi ha cap pedra autèntica, ni cap dels seus 44 capitells ho és tampoc. Carbonell sostenia que aquest enigma el resol la figura de l’arquitecte Ricardo García Guereta, el responsable, als anys vint del segle passat, de la restauració de la catedral de Salamanca. Gerado Boto va continuar defensant, avalat per un estudi fet juntament amb Màrius Vendrell i Pilar Giráldez, que aquest és l’antic claustre romànic de la catedral de Salamanca, el qual va ser desmuntat el 1783 per reparar-hi els danys que li va provocar el terratrèmol del 1755. Aquest, segons Boto, posteriorment va ser substituït per un nou claustre d’estil neoclàssic, el 1785.
