La imatge també sona
Tecla Sala presenta una reinterpretació, amb instal·lacions artístiques, de les imatges del festival
Sónar no ha estat només música i tecnologia, la imatge és part del seu concepte
Quan ara fa 25 anys es va endegar l’innovador projecte de Sergio Caballero, Enric Palau i Ricard Robles, Sónar va representar la visualització del que era l’escena musical de principis dels noranta, sobretot pel que fa a un nou públic que ja no arrossegava les rèmores del vell hippisme, del punk ni dels nous romanticismes dels vuitanta. Aquest nou públic del que es va anomenar “cultura de club” tenia una diferent manera d’expressar-se en un moment en què la tecnologia prenia cada cop més protagonisme en l’expressió cultural. Caballero, Palau i Robles van tenir l’encert de liderar un projecte musical però amb connexions amb altres àmbits, que era el que s’albirava com a tendència de futur. I van comprendre que la imatge havia de definir la ruptura del seu projecte. I així van definir unes campanyes que al llarg de mig quart de segle han definit la seva personalitat tot aportant concepte a un festival que es definia com a “avançat”. En aquest sentit, al llarg dels anys la comunió amb les noves tendències gràfiques que el Sónar representava van ser capgirada per demostrar que el model que representava el festival anava evolucionant i arriscant.
Per celebrar l’aniversari dels 25 anys, el Centre d’Art Tecla Sala, de l’Hospitalet de Llobregat, presenta la mostra Ni flyers, ni pósters (fins al 23 de juny), un recorregut per imatges tan suggeridores com la del 2002, en què Maradona va ser el protagonista. Hi va haver l’anècdota que, per fer la sessió fotogràfica, primer es va recórrer a un doble, pensant en la suposada inaccessibilitat del crac futbolístic. Però la demanda econòmica del model estava per sobre el pressupost. Aleshores es va decidir trucar a Maradona, que va dir que sí. I a més bon preu que la còpia.
En els cartells del Sónar han aparegut animals dissecats, fantasmes, dansarines brasileres, la família dels promotors del festival, inquietants bessones, el mateix equip del Sónar i fins i tot es va arribar a utilitzar la imatge d’El Dioni, el guàrdia jurat que va fugir amb els diners d’un camió blindat. El seu discurs s’ha mogut entre la ironia i la crida en temes d’afectació global com l’ecologia i la manipulació genètica.
La mostra, fidel a l’esperit Sónar, no fa servir el recurs fàcil d’exposar, com deixa clar el títol, flyers i cartells, i reinterpreta les imatges amb muntatges artístics obra de Sergio Caballero, l’ànima creativa del Sónar.
