Imaginari sobre cordes

Qui digui que la música clàssica és avorrida, monòtona i que fa dormir les girafes és que no ha vist actuar Ara Malikian. El revolucionari artista fa saltar pels aires els estereotips fent sonar Bach, Vivaldi o Mozart d’una manera particular, amb un llenguatge de la clàssica per a tots els públics, amb una proposta fresca i excitant. En la seva tercera visita al Festival de la Porta Ferrada en 5 anys, el músic va deixar de nou bocabadat el públic que va omplir de gom a gom l’Espai Port fusionant peces com ara L’estiu, de Les quatre estacions, Rèquiem o La campanella, del mestre Niccolò Paganini, amb música de figures del rock com Jimi Hendrix, David Bowie o Led Zeppelin. Malikian va fer d’encantador de serps amb el seu violí, un instrument que va centrar l’atenció musical i les històries que va relatar sobre la seva família, víctima del genocidi armeni. D’aquest holocaust en va fer una cançó, 1915, que a Sant Feliu va fer sonar per recordar que actualment hi ha 65 milions de refugiats arreu del món.

Malikian no va fer durar el concert 18 hores i 33 minuts com va advertir, però les més de dues que va actuar acompanyat de la seva sublim banda va fer ballar l’imaginari col·lectiu sobre les cordes del seu violí.