Rumb cap al ‘Yucatán’

El productor gironí Edmon Roch (Girona, 1970) no para quiet. Sense ni temps per fer vacances com cal, és aquests dies a Madrid pendent de la promoció de la seva nova pel·lícula, Yucatán, que s’estrena divendres que ve (31 d’agost), i fent el seguiment d’El pacto, que ho va fer ara no fa ni dues setmanes. I això no és tot: avança que està enllestint dos nous films i és a punt de començar el rodatge d’una sèrie per a Movistar+. “L’actual panorama audiovisual, en què l’espectador és més impacient i la dinàmica de l’exhibició cinematogràfica tendeix a potenciar les novetats, ens porta a no estar mai parats”, manifesta.

Dit això, Roch s’hi sent molt a gust en aquest ritme incessant. Prolífic i heterogeni a l’hora de produir projectes a través d’ Ikiru Films , ara viu un moment dolç. És més, assegura que se sent “un privilegiat” per haver pogut rodar de forma consecutiva dues pel·lícules amb l’actriu Belén Rueda –El quadern de Sara i El pacto– i també novament amb el director Daniel Monzón, que la setmana que ve estrena Yucatán.

Precisament, sobre aquest nou treball del director de Celda 211 diu que li fa “molta il·lusió” estrenar-la, perquè ha estat tota una aventura. Tant que assegura que Daniel Monzón sap que amb ell “té un talonari en blanc”. Roch declara que sempre és “un plaer” treballar amb Daniel Monzón “perquè en sap tant de tot i ho cuida tot tan bé”. I no és l’únic, com explica: els mateixos socis i productors d’El niño (que ell va produir amb Telecinco Cinema, Mediaset i Movistar+) van embarcar-se en el projecte des del “minut zero”, tot i saber que Monzón canviaria radicalment de gènere i tornaria a la comèdia, que no abordava des del 2002, amb El robo más grande jamás contado.

Es veu que Monzón –un director que qualifica d“eclèctic i intergeneracional”– tenia ganes de treballar en una nova comèdia i, després d’un primer guió fallit, va engrescar-se juntament amb el guionista Jorge Guerricaechevarría a fer quelcom ambientat dins un vaixell, més concretament, un de creuers de vacances. L’excusa per fer allò que realment volia: una història coral “fresca i divertida” a partir d’un gresol de personatges, per qui el director destil·la amor. El resultat, en paraules del productor, és un film al “més pur estil nord-ammericà de l’entertainment, un viatge destinat a fer que l’espectador surti del cinema millor que quan hi ha entrat”.

Alguns dels al·licients són el repartiment, estel·lar: amb una faceta desconeguda de Luis Tosar, la recuperació en el primer pla de Joan Pera i el descobriment de Stephanie Cayo, en una multifaceta dramàtica, de cant i ball. La producció ha estat ambiciosa, ja que la història transcorre a bord d’un transatlàntic que parteix de Barcelona rumb a Mèxic, passant per Casablanca, Tenerife i el Brasil.

La filmació ja va ser per si mateixa una aventura fins al punt que es va rodar creuant l’oceà –en sentit invers, però, al recorregut del guió– i durant tres setmanes seguides a l’interior del vaixell. “No es podia espatllar ni el dron!”, exclama Roch, com a exemple de la complexitat del rodatge. També confessa que va ser una experiència tan gratificant que fins i tot aquells de l’equip de rodatge no habituats a viatjar en vaixell van acabar sumant-se als “pro creuers”. D’aquí poc, doncs, la pel·lícula atracarà a la cartellera convidant tothom a sumar-se a una aventura que té com a destí final Yucatán.