Cultura

L’art de la subtilesa

L’artista empordanesa Tura Sanz presenta a la Casa de Cultura de Girona els jocs de simetries de ‘Plecs’, la nova proposta del cicle d’Exposicions Viatgeres

L’exposició es podrà veure a Girona fins al 29 de setembre i després voltarà durant un any

Els plecs, segons Tura Sanz (Ordis, 1992), poden ser un conjunt de coses unides seguint un cert ordre, o el tou de pàgines d’un llibre plegades pel mig, o una arruga, un sacsó o una estria a la pell. D’alguns dels seus significats possibles, i sobretot d’aquells que pressuposen alguna forma de simetria, han sortit les peces que presenta des d’ahir a la Casa de Cultura de Girona amb el títol de Plecs, la proposta amb què va guanyar –junt amb Maria Mercader, a qui arribarà el torn l’any vinent— la darrera convocatòria del cicle d’Exposicions Viatgeres, que per primera vegada va reconèixer el treball de dones artistes.

El cos, o almenys la seva presumpció i empremta, és omnipresent en el muntatge d’aquesta jove artista empordanesa, filla de la pintora Carme Sanglas i de l’escultor Gabriel Sanz, que se serveix tant de l’escultura com del dibuix, la pintura o la instal·lació per resoldre els reptes que li planteja cada peça. Sota la seva aparent austeritat formal, cada obra ha requerit una elaborada meditació en què col·laboren fins i tot els títols, que no són només enunciatius, sinó ecos d’un llenguatge desdoblat, metonímic i poètic. Així doncs, Batecs, una sèrie de sis peces de ferro forjat en forma de cors invertits que s’obren i es tanquen com unes tisores o uns molls, a vegades no s’ajusten bé, no palpiten alhora. Exvots, un conjunt de petites peces de porcellana blanca, com els tresors d’un col·leccionista de minerals rars, no són sinó els motlles de diverses cavitats del cos de la mateixa artista, des del melic a l’aixella o el pont del peu. I Carena, nou dibuixos arrenglerats a la manera d’una serralada de perfil subtil, són fragments d’aquell cos, dibuixat a trossos, en equilibris precaris, des de la perspectiva indagatòria d’un jo que es mira a si mateix i troba a penes un angle o una corba on agafar-se.

L’exposició, que es podrà visitar a la Casa de Cultura fins al 29 de setembre i després viatjarà, durant un any, per altres municipis gironins, culmina amb una instal·lació de quatre projeccions que inviten l’espectador a percebre el concepte dels plecs com una experiència viscuda. Es tracta d’un cubicle tancat a les parets del qual quatre grans pantalles projecten l’ombra que genera la incidència de la llum sobre una vidriera antiga, amb resultats d’una subtilesa extraordinària que condensen el sentit de tota l’exposició. Per acabar d’introduir-se en el llenguatge de l’artista, a més, la Casa de Cultura ha organitzat un taller familiar al voltant del concepte de simetria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Festival de Sant Sebastià

Robar i robar

sant Sebastià

La Porta de l’Infern, oberta de nou

Joan Miquel Oliver
Músic

“Tinc la sensació de ser un nen i estar descobrint el món”

BARCELONA

Contra l’abús de poder

bARCELONA

Damià Escuder, l’utòpic

Girona

Un país de llegendes

girona
Pròxim capítol:80. La verge segrestada (Santuari de Núria, Queralbs)

La vila saquejada

PALAFRUGELL
Crítica
teatre

De línia clara

Sarrià obrirà la vil·la romana del Pla de l’Horta al públic

SARRIÀ DE TER