Les paraules també compten

“Moltes vegades els músics no prestem atenció al que expliquen les lletres de les cançons”, admet el guitarrista Jaume Fulcarà després d’haver tocat centenars de cançons en més de quaranta anys de voltar pels escenaris. Ara, ha decidit que ja era hora de donar més valor a les paraules i per això ha creat un grup que es diu, ni més ni menys, Mots . Jaume Fulcarà (guitarra i veus) està acompanyat en aquesta nova aventura per altres músics gironins de llarga trajectòria: Tati Cervià (veu), Toni Pujol (contrabaix), Iñaki Caparrós (guitarra i veus) i Adrià Bauzó (saxòfon). Mots debuta avui divendres a l’auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona (20 h, 3 euros).

Amb una sonoritat fonamentalment acústica, despullada i rica alhora, que permet a la veu “tenir molt d’espai per oferir més matisos”, Mot ofereix adaptacions molt personals de cançons d’autors i autores llatinoamericans de diferents èpoques i escoles: els brasilers Tom Jobim i João Gilberto, la xilena Mon Laferte, les mexicanes María Grever i Natalia Lafourcade, els cubans Marta Valdés i José Antonio Méndez, l’argentí Kevin Johansen i l’andalús El Kanka. Amb totes aquestes cançons, Fulcarà ha teixit un fil argumental en el qual tenen un pes destacat temes ja clàssics com ara “l’amor i el desamor, vistos des de la soledat i l’enyor, però també des de la ironia i l’humor”, segons es subratlla en el text de presentació del concert. Un exemple: de Mon Laferte s’ha triat una cançó titulada La trenza (“Y mientras tejo tu trenza / Imagino cuando crezcas / Verás como vas a brotar / Serás la flor más bella”), i a Por tu olor canta El Kanka: “Suéltate las trenzas cuando quieras / Venme a ver con la cara lavada / No pierdas el tiempo en las maneras / Que el rímel no hace a la mirada”.

“Cada cançó és com un moment d’una relació o d’una vida; tot comença bé i acaba com acaba”, expliquen amb un punt d’ironia Jaume Fulcarà i Tati Cervià, que parlant de música i de vida també recorda que el també compternseu primer concert el va fer, quan tenia uns vint anys, amb Fulcarà i Pere Thió, al mas Falgars de Bescanó. De fet, els itineraris vitals i musicals dels músics de Mots s’han creuat al llarg dels anys: alguns han estat alumnes de Fulcarà, tots en algun moment han compartit grups i escenaris. “Mot és la celebració d’aquest retrobament” entre un grup d’amics que viuen la música com a passió i com a ofici. No tothom pot dir això de la seva feina.