Llibres

Les cares de les dues Espanyes

El periodista Víctor Amela ficciona a ‘Jo hauria pogut salvar Lorca’ les conseqüències de la Guerra Civil

“Havia de travessar la vida de silencis de l’avi, una biografia secreta i enfosquida”

Sobre els equívocs de la guerra i les seves conseqüències ha gestat el periodista Víctor Amela la seva nova novel·la, Jo hauria pogut salvar Lorca (Columna). Es tracta d’una novel·la a mig camí entre la realitat i la ficció que parteix de la mateixa família i de totes les històries misterioses procedents dels anys convulsos de la guerra. Pe resumir-ho, el jove Amela va sentir en un dinar familiar els anys setanta la procedència del seu avi (afiliat a la Falange de Granada, on van assassinar García Lorca) i el seu oncle, represaliat i pres a la sòrdida presó del Puerto de Santa María, la que tenia els murs més alts de tota la península.

A partir d’aquesta anècdota quasi secreta i revelada accidentalment, el periodista, guanyador del premi Ramon Llull del 2016 per La filla del capità Groc, construeix una obra a mig camí entre la faula i el rescat de la memòria, farcida d’anecdotari al més pur estil de l’histriònic periodista.

Tal com explica en una nota, Amela recull el testimoni del seu avi. I precisa: “No he volgut anar-me’n d’aquest món sense deixar escrita aquesta història. La novel·la va començar a gestar-se quan jo tenia deu anys, el 1970, i l’he incubada des que va morir el meu avi, el 1990. Només llavors vaig decidir viatjar al cor de l’Alpujarra de Granada, al poble on va néixer el 1906, Torvizcón, a la recerca de pistes per entendre qui havia estat aquell home callat que una nit molt llunyana, quan jo era un nen, tot sol amb ell en el minúscul menjador del seu pis aluminòsic del barri de la Trinitat, en l’extraradi de Barcelona, em va murmurar: ‘Jo hauria pogut salvar Lorca’”.

Totes les indagacions i sovint dins el terreny de l’especulació pròpia d’un gènere tan lliure com la novel·la serveixen a Amela per bastir una obra entretinguda i singular sobre la memòria col·lectiva a partir dels seus personatges i tot el rerefons de mort i brutalitat que va acompanyar els ideals enfrontats a la Guerra Civil. De fet, Amela rescata una biografia de l’oblit: “No em vaig atrevir mai a preguntar, per pudor, vergonya, descuit, respecte o por. I com que no vaig preguntar quan ho podia fer, la desaparició del meu avi em va impel·lir dolorosament a travessar la seva vida de silencis, una biografia oblidada, callada, enfosquida, secreta. La de Manuel Bonilla, humil pastor i pagès de l’Alpujarra... i suposat guanyador de la Guerra Civil. I així vaig saber que el meu avi passava clandestinament persones en perill de la zona republicana a la zona revoltada..., i que es va afiliar a la Falange el 14 d’agost de 1936...” De nou, la novel·la rescata la memòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

patrimoni

Comença la rehabilitació de l’església se Santa Maria de Sanaüja

Barcelona

Una escriptora gironina, guardonada als Premis Vila d’Ascó

girona
art

El Museu d’Història de Catalunya repassa 50 anys del Viladecans cartellista

Barcelona
música

Sopa de Cabra i Beth llancen la cançó ‘Temps de sega’

música
música

Tres grans intèrprets homenatjaran Pau Casals

Barcelona
museus

Nit i Dia dels museus, el 18 de maig

Barcelona
Crítica
música

A través dels segles

novetat editorial

Edicions de 1984 publica la ‘Poesia completa’ de Ventura Ametller

Barcelona

El jove i femení batec del bosc literari

Barcelona