Patrimoni

Honorant els mestres

El Museu del Joguet de Figueres dedica una exposició al pedagog Rafael Ramis i als ideals republicans a partir de la documentació que la família va donar a l’arxiu

La mostra, oberta fins al dia 6 de gener del 2019, recupera un referent de l’escola moderna

El Museu del Joguet de Figueres inaugura dissabte l’exposició temporal de petit format Rafael Ramis, mestre vocacional, amb la qual vol donar a conèixer la figura i la trajectòria d’aquest pedagog empordanès a qui Joan Armangué ha dedicat també recentment un estudi biogràfic, Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, publicat per Edicions Cal·lígraf. La inauguració tindrà lloc dissabte al matí (11.30 h), i tot seguit hi haurà una taula rodona, a la sala Brossa-Frègoli del mateix museu, amb el títol Mestres republicans empordanesos, en la qual participaran els mestres i pedagogs David Pujol i Rosa M. Moret, amb Armangué com a moderador.

L’exposició, que estarà oberta fins al 6 de gener del 2019, reuneix alguns dels materials documentals referents a la seva tasca educativa que la família del mestre va donar al Centre de Documentació i Arxiu del Museu del Joguet de Catalunya, i es complementa amb la que s’ha presentat recentment al vestíbul de la Biblioteca Fages de Climent amb el fons personal que va cedir la neta de Ramis, i que incloïa correspondència, fotografies i documents relatius a la seva vida política i associativa.

Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936) va ser mestre, periodista, sindicalista i primer tinent d’alcalde de Figueres, i es va relacionar amb alguns dels principals polítics i intel·lectuals del seu temps, com ara Josep Puig Pujades, Josep Pla, Ignasi Iglesias, Joaquim Cusí, Jaume Miravitlles i Joaquim Pla i Cargol. Per molts figuerencs, però, és recordat sobretot per la seva labor docent al Col·legi Ramis, fundat pel seu pare, Joan Ramis Reig, i que ell contribuiria a modernitzar adaptant-lo als nous corrents pedagògics fins a convertir-lo en un referent d’escola laica i catalana. El 1921, el centre va ser rebatejat com Col·legi Empordanès, i durant set anys va ser gestionat pel mestre Josep Pey, en qui Ramis va delegar la direcció durant la dictadura de Primo de Rivera. Des de l’exili a París, participaria en els fets de Prat de Molló.

A banda de la seva activitat pedagògica, va ser fundador de la Unió Federal Nacionalista Republicana i del setmanari Empordà Federal, a més de promotor d’entitats com ara el Casino Menestral i l’Orfeó Germanor Empordanesa i impulsor de la Unió Socialista de Catalunya, partir en el qual va militar sempre. En tornar a Catalunya al final de la dictadura primoriverista, va implicar-se en el moviment sindical fundant l’Associació de Funcionaris de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic