“Som a tocar del naufragi”

Europa viu una situació d’urgència, som a tocar del naufragi. La gent s’ha de despertar. Aquest espectacle que duré de ciutat en ciutat és una crida dirigida als partidaris d’Europa. També m’agradaria remoure alguna cosa entre els que hi estan en contra, però el meu principal objectiu és ajudar els partidaris d’Europa a despertar-se, mobilitzar-los perquè tinguin el valor d’expressar un punt de vista propi.

De moment només escoltem els populistes i no podem sentir els proeuropeus, que estan intimidats... Hi ha una timidesa dels europeistes davant l’arrogància dels populistes. Aquest fenomen afegeix més problemes a la crisi que estem vivint, a aquest enfonsament.

Desconeixia aquesta iniciativa dins del metro, però és una de les coses més emocionants que he sentit darrerament sobre Barcelona. El que em dius és una cosa que diu molt a favor de la ciutat. És realment admirable que els ciutadans de Barcelona donin suport a aquesta iniciativa de construir una necròpoli en un passadís del metro. Aquesta és la Barcelona cosmopolita que estimo, oberta al món, la Barcelona de la convivència, que ha estat tants cops exemple mundial.

Ho conec força bé, també per experiència, perquè el meu estimat pare va venir a combatre amb les Brigades Internacionals, cosa que fa que Barcelona sigui per a mi sagrada.

Sí, ho sé. És la història dels primers lluitadors contra el feixisme, de la meva mateixa família.

Escolta’m: si jo n’hagués tingut cap dubte, el senyor Torra l’hauria dissipat ell mateix. Quan Torra va afirmar que per resoldre el problema entre Catalunya i Espanya s’havia d’anar per la via eslovena, la traducció d’aquesta premissa són els 62 morts que va provocar i totes les conseqüències posteriors a les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia. Quan veig una proposició que diu al seu poble que es prepari per tenir morts, no puc fer altra cosa que denunciar-ho. En segon lloc, es tracta d’un lapsus increïble. Ell va ser el que va esmentar el conflicte de Iugoslàvia, no pas jo.

Václav Havel és un símbol de la responsabilitat dels intel·lectuals. Un home que va ser capaç de crear compromisos essencials. Havel va acceptar els riscos de l’acció fins a esdevenir un exemple per a tots.

Dante m’interessava per les seves teories polítiques i els problemes que va tenir. El seu tractat De monarquia és exemplar, perquè parla de la separació de poders, d’un estat ideal i de la felicitat dels ciutadans. L’espai de sobirania en l’època de Dante eren les ciutats, i a De monarquia proposa un gran debat entre l’emperador del Sacre Imperi, el papa i les ciutats. Dante és partidari d’un sistema de sobirania globalitzat que permeti evitar les catàstrofes dels petits nacionalismes.

Hongria ha experimentat totes les vies del totalitarisme: el feixisme i el comunisme. No ha aconseguit sortir d’aquestes dinàmiques i és a la vista. No tothom ha tingut la gràcia d’arribar a la llibertat com han fet els espanyols.

No és tan fàcil inventar una democràcia. Crec que se n’ha demostrat l’èxit. Els espanyols ho vau fer de manera excepcional després de dècades de franquisme. Va ser un autèntic miracle. És un cas exemplar. No hi ha gaires casos com el d’Espanya, que puguin sortir del feixisme i construir una democràcia en cinc minuts. Reitero que Barcelona ha estat un referent de la llibertat. Un nacionalisme i un populisme com l’actual no estan en l’encarnació de l’esperit de la ciutat. La balcanització no entra en la meva idea d’Europa, és una cosa que no entenc. Ser europeu significa estimar la teva identitat. És un plaer tenir-ne una, dues o fins i tot tres.

Valls és Europa, sobretot perquè Valls ha sobreviscut a França, on va ser un gran primer ministre. Va acabar el seu mandat sent encara força popular. Hi ha molts primers ministres que posen fi a la popularitat del seu càrrec. Valls, no.

Ha assumit el risc de canviar de terreny, i és fantàstic! És una manera de demostrar amb els seus actes el que és Europa. Manuel Valls no és només europeu per les paraules, ho és també pels peus.

Espero que aviat. Quan el món em deixi, vull tornar a la novel·la. Ho necessito. És un plaer que vull recuperar.

No veig que pugui ser un hàndicap el fet que duri 90 minuts. M’agradarà que la vegis i me’n donis la teva opinió. Espero que el públic de Barcelona pugui compartir les meves idees.