Llibres

Bernard-Henry Lévy

Assagista francès

“Som a tocar del naufragi”

Manuel Valls no és només europeu per les paraules, ho és també pels peus

El polèmic i influent assagista i narrador francès Bernard-Henri Lévy (Algèria, 1948) representarà el 23 de març al Teatre Coliseum de Barcelona el monòleg Looking for Europe, 90 minuts en què un intel·lectual tancat en una cambra de Sarajevo s’interroga sobre un continent sotmès a “les onades de nacionalisme, racisme, antisemitisme i xenofòbia”, una situació, segons ell, inèdita des dels anys trenta. Lévy, que parla un castellà perfecte, ha vingut a promocionar la xerrada. Conversem al mateix teatre. Agut i nerviós, mostra una joventut eterna als seus 70 anys, amb 30 llibres al darrere.

El seu espectacle ‘Looking for Europe’ té una evident càrrega apocalíptica.
Europa viu una situació d’urgència, som a tocar del naufragi. La gent s’ha de despertar. Aquest espectacle que duré de ciutat en ciutat és una crida dirigida als partidaris d’Europa. També m’agradaria remoure alguna cosa entre els que hi estan en contra, però el meu principal objectiu és ajudar els partidaris d’Europa a despertar-se, mobilitzar-los perquè tinguin el valor d’expressar un punt de vista propi.
Davant de qui?
De moment només escoltem els populistes i no podem sentir els proeuropeus, que estan intimidats... Hi ha una timidesa dels europeistes davant l’arrogància dels populistes. Aquest fenomen afegeix més problemes a la crisi que estem vivint, a aquest enfonsament.
Enfonsament sobretot al Mediterrani, on moren milers de persones sense que ningú les vulgui acollir. Hi ha una estació aquí a tocar, Passeig de Gràcia, on hi ha cinquanta metres amb cartells de noms de morts o ofegats anònims...
Desconeixia aquesta iniciativa dins del metro, però és una de les coses més emocionants que he sentit darrerament sobre Barcelona. El que em dius és una cosa que diu molt a favor de la ciutat. És realment admirable que els ciutadans de Barcelona donin suport a aquesta iniciativa de construir una necròpoli en un passadís del metro. Aquesta és la Barcelona cosmopolita que estimo, oberta al món, la Barcelona de la convivència, que ha estat tants cops exemple mundial.
Barcelona va ser la capital republicana, llibertària, d’on va escapar Malraux quan hi entraven els franquistes.
Ho conec força bé, també per experiència, perquè el meu estimat pare va venir a combatre amb les Brigades Internacionals, cosa que fa que Barcelona sigui per a mi sagrada.
Sap que els brigadistes lluitaven a vida o mort perquè, si eren capturats, els afusellaven immediatament?
Sí, ho sé. És la història dels primers lluitadors contra el feixisme, de la meva mateixa família.
Li volia preguntar si no considera una exageració el fet de comparar Torra amb Milosevic i Mussolini...
Escolta’m: si jo n’hagués tingut cap dubte, el senyor Torra l’hauria dissipat ell mateix. Quan Torra va afirmar que per resoldre el problema entre Catalunya i Espanya s’havia d’anar per la via eslovena, la traducció d’aquesta premissa són els 62 morts que va provocar i totes les conseqüències posteriors a les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia. Quan veig una proposició que diu al seu poble que es prepari per tenir morts, no puc fer altra cosa que denunciar-ho. En segon lloc, es tracta d’un lapsus increïble. Ell va ser el que va esmentar el conflicte de Iugoslàvia, no pas jo.
A ‘Looking for Europe’ utilitza personatges com el dramaturg i president txec Havel, un símbol del final de la tirania.
Václav Havel és un símbol de la responsabilitat dels intel·lectuals. Un home que va ser capaç de crear compromisos essencials. Havel va acceptar els riscos de l’acció fins a esdevenir un exemple per a tots.
També hi fa sortir Dante, i fins i tot Goethe, que propugnava una visió supranacional.
Dante m’interessava per les seves teories polítiques i els problemes que va tenir. El seu tractat De monarquia és exemplar, perquè parla de la separació de poders, d’un estat ideal i de la felicitat dels ciutadans. L’espai de sobirania en l’època de Dante eren les ciutats, i a De monarquia proposa un gran debat entre l’emperador del Sacre Imperi, el papa i les ciutats. Dante és partidari d’un sistema de sobirania globalitzat que permeti evitar les catàstrofes dels petits nacionalismes.
Parla de països com Hongria i Croàcia, que han estat molt bel·ligerants amb els refugiats de Síria, i que van ser més nazis que els alemanys.
Hongria ha experimentat totes les vies del totalitarisme: el feixisme i el comunisme. No ha aconseguit sortir d’aquestes dinàmiques i és a la vista. No tothom ha tingut la gràcia d’arribar a la llibertat com han fet els espanyols.
En canvi, la Transició ha estat durament criticada al nostre país.
No és tan fàcil inventar una democràcia. Crec que se n’ha demostrat l’èxit. Els espanyols ho vau fer de manera excepcional després de dècades de franquisme. Va ser un autèntic miracle. És un cas exemplar. No hi ha gaires casos com el d’Espanya, que puguin sortir del feixisme i construir una democràcia en cinc minuts. Reitero que Barcelona ha estat un referent de la llibertat. Un nacionalisme i un populisme com l’actual no estan en l’encarnació de l’esperit de la ciutat. La balcanització no entra en la meva idea d’Europa, és una cosa que no entenc. Ser europeu significa estimar la teva identitat. És un plaer tenir-ne una, dues o fins i tot tres.
Com veu el fenomen de Manuel Valls, que passa de ser primer ministre francès a candidat a alcalde de Barcelona?
Valls és Europa, sobretot perquè Valls ha sobreviscut a França, on va ser un gran primer ministre. Va acabar el seu mandat sent encara força popular. Hi ha molts primers ministres que posen fi a la popularitat del seu càrrec. Valls, no.
És un repte, perquè no és només un canvi de país, sinó un canvi d’àmbit...
Ha assumit el risc de canviar de terreny, i és fantàstic! És una manera de demostrar amb els seus actes el que és Europa. Manuel Valls no és només europeu per les paraules, ho és també pels peus.
Tornant a la literatura, quan tornarà a publicar novel·les com l’èxit ‘Els últims dies de Charles Baudelaire’?
Espero que aviat. Quan el món em deixi, vull tornar a la novel·la. Ho necessito. És un plaer que vull recuperar.
Com plantejarà el recorregut pels teatres en la gira del monòleg ‘Looking for Europe’, amb una obra de 90 minuts, la mateixa durada que un partit de futbol?
No veig que pugui ser un hàndicap el fet que duri 90 minuts. M’agradarà que la vegis i me’n donis la teva opinió. Espero que el públic de Barcelona pugui compartir les meves idees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Barcelona, paisatge i personatge

Barcelona
solidaritat

La campanya Girem full! assoleix 1.037 hores de recerca contra el càncer fomentant la lectura

barcelona
cinema

J. A. Bayona serà membre del jurat del 77è Festival de Canes

BARCELONA
porqueres

La Principal de Porqueres tindrà una placa al parc Manel Saderra i Puigferrer

porqueres
música

Billie Eilish actuarà al Palau Sant Jordi el 14 i el 15 de juny de 2025

barcelona
42 edició de comic barcelona

A la recerca de nous lectors de còmic

Barcelona
Crítica
música

Incògnites del Misteri

GIRONA
Cultura

Mor C.J Sansom, escriptor escocès de novel·les de suspens

art

L’entrada al Museu Picasso de Barcelona serà gratis tots els dijous, divendres i dissabtes al vespre

barcelona