Cultura

Òpera bufa i farsesca

Òpera de Butxaca inicia el seu 25 aniversari amb ‘Je suis narcissiste’ al Lliure

Helena Copons, María Hinojosa, Toni Marsol i Joan Ribalta protagonitzen una peça insòlita

“Parlar per parlar és gratis”, deia la compositora Raquel García-Tomás. D’una conversa intranscendent entre la compositora i la dramaturga Helena Tornero neix, però, la idea de crear una òpera contemporània de tall còmic: una òpera bufa. Si ja és complicat estrenar una partitura escenificada d’una obra escrita avui, sortir del gènere dramàtic seria un suïcidi artístic. Però Òpera de Butxaca va creure en el repte i des d’avui fins diumenge ensenya Je suis narcissiste al Teatre Lliure de Montjuïc. L’obra té una durada de 75 minuts i es representa en castellà. Fa poques setmanes ja va estrenar-se a Madrid.I és que el Teatro Real i el Teatro Español són els altres dos còmplices indispensables.

Com si fos un còmic de Moebius, la directora Marta Pazos s’ha imaginat l’escena amb un fons d’escena de color diferent. La trama arrenca amb la mort del gat de Clotilde, la protagonista. Ella, molt afectada, decideix anar al psicòleg, on es desplegarà tota una llista de raons i personatges narcisistes. Els artistes, molt interessats a ser el centre d’atenció, són uns personatges a qui interessa molt exposar físic i pensament. Però la farsa que planteja el llibret d’Helena Tornero és que també s’interessen pel físic altres personatges amb oficis com ara els d’ascensorista, metge o enterramorts.

Com es fa una música humorística? Raquel García-Tomás s’ha inspirat en la música del cinema americà dels anys cinquanta (en què dominava l’star system) i hi ha introduït paròdies que interpretarà l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. Elena Copons (Clotilde), María Hinojosa (les dones), Toni Marsol (Giovani) i Joan Ribalta (els homes) s’encarreguen d’aportar la veu al quadre escènic. Els intèrprets s’han implicat en aquesta obra en què “amés de partitura musical també la tenen coreogràfica”, diu Pazos. La directora ha optat per una il·luminació blanca i que siguin els actors els que hi aportin el color, amb el vestuari i, sobretot, el rostre i les perruques extremes.

25 anys d’insistència

En els 25 anys d’Òpera de Butxaca s’han exhibit fins a 76 obres de teatre musical, més de 30 impulsades per la mateixa entitat. Ara celebren aquest aniversari entre el 2019 i el 2020. Per exemple, Diàlegs de Tirant e Carmesina es programarà en el Festival de Peralada a l’estiu i, més tard, es veurà al foyer del Liceu i estrenaran Ocaña, reina de las Ramblas a Berlín. A la Sala Beckett la presentaran en format concert i farà temporada, posteriorment, al Joan Brossa. Amb la interpretació de Joan Vázquez (Paquito forever) i la direcció musical de Marc Sambola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Documental

Crònica d’una mort vergonyosa al CIE barceloní

La porta de l’exili

Barcelona
Crònica
música

Djavan canta a la felicitat

Barcelona
Rosalía ho torna a fer

Rosalía ho torna a fer

BARCELONA

Cinc estudis aspiren a fer el nou projecte del museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Gregori, per a menuts

Sant Gregori

Un art de la llum

Girona

Núria Espert i García Lorca es retroben a Girona

BARCELONA

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona