D’autoconstrucció
El Festival Grec proposa obres amb esperit de companyia, com són les de Manolo Alcántara, Lali Ayguadé, Pepa Plana i els còmplices de ‘La set i la revolució’
Pepa Plana comparteix escena amb Noël Olivé, que li signa una Carablanca còmplice
El director artístic del Festival Grec, Cesc Casadesús, prefereix que les noves creacions arribin ja estrenades. Perquè això demostra que és una producció que tindrà recorregut i que, a més, ja ha estat testada davant del públic. Són treballs d’autoconstrucció, que pensen, des de la intimitat, artistes com Manolo Alcántara (Déjà-vu), Lali Ayguadé (Here), Pepa Plana (Veus que no veus) i Enric Ases, Andrés Corchero, Pep Ramos i Piero Steiner (La set i la revolució). I que els donen tanta vida com demanen el públic i els programadors. Després de molta investigació (fins a tres anys, en el cas de Déjà-vu, per exemple) es planten a escena i aspiren a mantenir-los en cartera durant anys. Pepa Plana manté actiu L’atzar des del 2004.
Manolo Alcántara entén que Déjà-vu (del 9 a l’11 de juliol a la Sala Ovidi Montllor) serà el seu darrer treball de teatre físic. A patir de llavors, en crearà d’altres en què no depengui d’un desgast físic excessiu. Ara, parla dels somnis i les frustracions a partir d’una mena de funcionari ensopit, l’escrivent Bartleby (“preferiria no fer-ho”), que, en realitat té molt talent tot i la seva passivitat. Alcántara planteja una acció sense paraules, molt suggeridora, carregada de sorpreses, d’aparicions i desaparicions i de música en directe. També d’una certa nostàlgia respira La set i la revolució (12 i 13 de juliol a la Pina Bausch). Quatre homes madurs es planyen de la revolució que volien fer de joves i que encara no han consumat. A cavall de la dansa, el teatre i el clown, els quatre intèrprets mostren una complicitat generosa i recognoscible. L’obra es va estrenar al Temporada Alta.
La pallassa Augusta (Pepa Plana) ha trobat la seva Carablanca (Noël Olivé) a Veus que no veus. Estrenada al Festival de Pallassos de Cornellà l’octubre passat, fan tota una reivindicació de la presència femenina a l’escena. S’atreveixen a transformar les entrades clàssiques de pallassos amb ulls de dona, i es mostren uns matisos que donen un joc fresc i ben personal. Seran a l’Escenari Brossa només del 18 al 21 de juliol. Exploren el format de la companyia Rhum (que han fet trilogia al Lliure de Gràcia), però ara amb una irreverent mirada de dona. Des que va tancar la Sala Muntaner (el seu espai de referència a Barcelona) estan orfes de sala a la capital.
Finalment, Lali Ayguadé és l’autora més jove. Ella també va estrenar Here al Temporada Alta. Adverteix que s’ha fet un canvi notable en la dramatúrgia i en la il·luminació que l’allunya de la fredor inicial. Amb Guilhem Chatir ha codirigit un treball en què emergeixen com a cèl·lules vives del cosmos i que van guanyant identitat i moviment a mesura que avança el treball (amb una destacable qualitat de moviment, diu Casadesús). L’obra es veurà el 3 i 4 de febrer a l’Ovidi Montllor i està acompanyada per una veu lírica que esdevé la part humana que contrasta amb els dos éssers en continu creixement i descobriment.
