Des d’un forat

La trinchera infinita comença amb una cacera humana per part del bàndol feixista en un poble innominat d’Andalusia a la primeria de la Guerra Civil. Un dels perseguits és Higinio, que, després d’amagar-se en un pou amb dos republicans més, aconsegueix tornar a casa seva iniciant una vida de talp que, amb l’ajuda de l’esposa, durarà 33 anys.

Aquests primers moments són molt angoixants, estan filmats amb una radicalitat formal mantinguda durant l’inici del confinament en què tot és mostrat des del punt de vista d’Higinio, que, al seu amagatall, només entreveu per un forat què passa a la casa, de manera que tal limitació defineix una por i una vulnerabilitat que els espectadors poden sentir en compartir la seva visió. Tanmateix, alguna cosa s’espatlla a mesura que, en l’excessiva durada de 147 minuts, van acumulant-se situacions dramàtiques, inclòs un assassinat, per mantenir la tensió. Això mentre, per marcar l’evolució temporal, es recorre a recursos (ràdio, televisió, cançons) propis de Cuéntame.

D’altra banda, al pou del principi té lloc una conversa tan agitada com significativa: Higinio retreu als seus companys (ell ja deia que no ho fessin) que violentessin els opositors a la República. És així que Jon Geraño, Jose Mari Goenaga (els també autors de Loreak i Antia) i Aitor Arregi s’afegeixen als que aborden la Guerra Civil amb una mena de complex pel qual consideren que han de ser equànimes en relació amb la brutalitat dels dos bàndols. A més, pràcticament treuen la ideologia a Higinio, reduït a un home que només té por de les represàlies d’un règim representat massa simplement per un veí venjatiu.