Amb la voluntat de formular un “crit d’atenció” sobre la situació del folk als Països Catalans, el periodista musical Ferran Riera Barcelona, 1957) ha publicat un “inventari” en què es recull la història d’aquesta música des del franquisme fins a la inauguració, el gener del 1988, del primer Festival Tradicionàrius. “He fet, bàsicament, un gran reportatge, tot intentant obrir portes amb la voluntat que, algun dia, algú aprofundeixi en temàtiques com el cant coral, els festivals o l’ensenyament de música tradicional”, exposava fa uns dies Riera –autor d’A la plaça fan ballades (Cossetània, 2011) i El Grup de Folk - Crònica d’un esclat (Cossetània, 2017)– en la presentació del volum la setmana passada al C.A.T. de Gràcia. “Tenim una música tradicional ben arrelada, però ens falta un país, ja sigui en el camp de l’administració, els mitjans de comunicació o l’ensenyament, que n’estigui al corrent”, lamentava Riera, tot remarcant que la música folk a Catalunya cal protegir-la com si fos una espècie en perill d’extinció”. “Si sobreviu –hi va afegir– és, sobretot, gràcies a l’esforç d’un seguit de persones molt concretes que, sense mètodes ni coneixement, van acabar aconseguint fites com el Festival de Música Popular i Tradicional de Vilanova o el Tradicionàrius.”

Inventari - La música folk als Països Catalans (Pagès Editors) es nodreix d’un centenar d’entrevistes i aborda des del procés que es va seguir des de mitjan segle XIX fins al primer terç del XX per a la recuperació de la tradició musical seguint l’empremta de la Renaixença fins al desvetllament de la Nova Cançó i el Grup de Folk, posant un èmfasi especial en figures com ara Jaume Arnella, Jordi Roura i Jordi Fàbregas. El llibre incideix també en la dansa i el ball tradicionals (tot recordant personatges i entitats decisives per a l’ensenyament, conservació i renovació d’aquest patrimoni); en la revifalla, gràcies a músics i lutiers, dels instruments populars; en la conservació del patrimoni de transmissió oral i els recol·lectors de cançons, i també en la importància que van tenir iniciatives com la Trobada de Música del Mediterrani de València o els Saraus de Primavera de Barcelona. “Hi ha molta feina a fer”, concloïa, en la presentació del llibre al C.A.T., Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius. “Amb aquest llibre, però, ja n’hi ha una mica menys.”