Passions al sud d’Itàlia
El Liceu és el marc del premiat muntatge de Michieletto que entrellaça ‘Cavalleria rusticana’ i ‘Pagliacci’, amb les veus de Roberto Alagna i Aleksandra Kurzac
-
Una escena d'aquest doble espectacle, que entrellaça les òperes ‘Cavalleria Rusticana’ i ‘Pagliacci’ A. BOFILL / LICEU. -
La gelosia, la infidelitat i la mort ocupen un lloc important en les trames de les dues òperes A. BOFILL / LICEU. -
Una imatge de ‘Pagliacci’ A. BOFILL / LICEU. -
Roberto Alagna fa un doble paper, a ‘Cavalleria Rusticana’ i ‘Pagliacci’ A. BOFILL / LICEU.
El muntatge és fidel al verisme i aprofundeix en la dimensió simbòlica i onírica
Roberto Alagna destaca que són “òperes veristes, parlen de gent normal, no de reis o de déus”
La tradició ha establert que les òperes veristes Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo, es representin seguides als teatres en una doble funció. Però Damiano Michieletto, un dels directors d’escena europeus més reclamats, entrellaça les dues òperes com si fossin dos capítols d’una mateixa història en un muntatge que s’estrenarà al Gran Teatre del Liceu el 5 de desembre. “No estan pensades per a un repertori juntes, però vaig connectar les dues històries perquè formin part d’una història més gran, i he intentat arribar al públic amb un missatge senzill i directe”, va explicar en la roda de premsa de presentació d’aquest espectacle, que va guanyar l’any 2016 a Anglaterra el premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic.
El tenor francès Roberto Alagna –que torna al Liceu sis anys després–; la seva dona, la soprano polonesa Aleksandra Kurzak; el tenor argentí Marcelo Álvarez; les sopranos Elena Pankratova i Oksana Dyka, que debuten al Liceu, i altres noms destacats de l’escena lírica internacional, com ara Teodor Ilincai i el català Àngel Òdena, formen part del repartiment de Cavalleria rusticana i Pagliacci, que es representarà en dotze ocasions entre el 5 i el 22 de desembre. La direcció musical és a càrrec de Henrik Nánási, amb la participació de l’Orquestra Simfònica i Cor del Liceu, amb 85 integrants, i les veus del Cor Infantil Amics de la Unió.
La versió de Michieletto dura unes dues hores i 50 minuts. Les dues òperes són de curta durada i s’han programat sovint juntes. Cavalleria rusticana ocupa la primera part de l’espectacle, amb una hora i 10 minuts de durada, i, després d’una pausa, s’escenifica Pagliacci, que dura una hora i 15 minuts.
Estrenes la dècada del 1890
El tenor francès Roberto Alagna, una de les veus més carismàtiques del moment, torna al Liceu el repte d’afrontar un doble paper: Turiddu a Cavalleria rusticana i Canio, el cap de la companyia de pallassos, a Pagliacci. “Al Liceu es respira alguna cosa màgica a l’aire, és un lloc on es respecta molt la tradició” –va comentar–. Destaca que interpreten “dues peces clau del verisme italià, que parla de sentiments de persones normals, no de reis o de déus, i la interpretació ha de ser realista, i aquesta producció té molta humanitat”.
La soprano polonesa Aleksandra Kurzak descriu el seu paper de Nedda a Pagliacci com “un personatge curt i intens, que ho demana tot: cantar àries, duets, ballar... i té un final molt dramàtic, amb un ús potent de la veu”.Elena Pankratova, que debuta al Liceu en el paper de Santuzza a Cavalleria rusticana, entén que el seu personatge ofereix una “sensació molt autèntica de l’amor”, amb reaccions que “tindrien una gran part de les dones, la qual cosa les fa molt creïbles.”El baríton català Àngel Òdena també fa un doble paper: és Alfio a Cavalleria rusticana i el pallasso Tonio a Pagliacci. “Alfio és més agressiu, i Toni interpreta una ària fantàstica que et fa modular més la veu –va comentar–. M’encanta barrejar les dues òperes, i crec que al públic li encantarà.” Creu que “no estem tan allunyats” de les històries que expliquen aquestes dues òperes. “Fa poc vam celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones i ahir una dona va ser cremada pel seu marit.”
