Aigua, dret i país

L’historiador Xavier Serra i Albó (Tordera, 1979) és l’autor de la biografia Emili Saguer i Olivet (1865-1940). Jurista, home de negocis i president de la Diputació de Girona, publicada dins la col·lecció Francesc Eiximenis , de la Diputació de Girona. El llibre, que va néixer a partir de la tesi doctoral de Serra, es presentarà aquest vespre a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona (19.30 h), en un acte en què també intervindrà Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, que en el pròleg defineix Saguer com “un catalanista recalcitrant de la primera hora [...] que va transitar des del catalanisme de les Bases de Manresa fins al desencís al final del primer terç del segle XX”, en el marc d’un període socialment i políticament complex a l’Estat espanyol i, especialment, a Catalunya.

La figura d’Emili Saguer, poc estudiada i coneguda fins ara, té diverses cares: va ser notari del districte Girona 10 entre 1891 i 1939 i, com a jurista, va ser un ferm defensor del dret gironí i català. Políticament, va destacar per ser un dels fundadors del Centre Catalanista de Gerona y sa Comarca, el 1894, al costat de Joaquim Botet i Sisó, i el 18 de març de 1930 va ser elegit president de la Diputació de Girona, càrrec del qual va dimitir el 17 de març de 1931, pocs dies abans de la proclamació de la Segona República. De fet, durant la dècada dels trenta, Saguer “va adoptar posicions oposades al govern de la República i de la Generalitat”, com recorda Serra.

En el món dels negocis, Emili Saguer va ser pioner a Catalunya en l’extracció d’àcid carbònic i l’explotació d’aigües mineromedicinals en diferents fonts de les comarques gironines, entre les quals la font de la Pólvora i la font d’en Miralles, a la vall de Sant Daniel, on encara són visibles actualment les restes de la Fàbrica Saguer.