“Irlanda és el punt de partida”

Es diuen El Pony Pisador , com la posada d’El Senyor dels Anells de Tolkien, i el títol del seu segon disc, Matricular una galera, està tret directament de Les dotze proves d’Astèrix, de manera que és clar que aquests cinc músics barcelonins tenen una imaginació exaltada: tanta com per posar-se en la pell d’uns mariners dels temps heroics cantant sea shanties, les cançons de treball marineres d’origen anglosaxó que són la base del seu repertori iconoclasta, “amb sonoritats i influències des del swing a l’havanera, passant per les danses búlgares o el heavy metal”. I no hi pot faltar tampoc la tradició musical irlandesa, perquè “Irlanda és el punt de partida del nostre viatge sonor”.

El Pony Pisador presentarà avui Matricular una galera ( Coopula ) en un concert al bar Inagua de Palamós (23.30 h, 5 euros). En les setmanes vinenta també actuaran al pub City Arms de Banyoles, el 7 de febrer, i l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, el 21 de febrer. Entre gener i febrer voltaran molt per Catalunya, però no es queden aquí: al març oferiran una desena de concerts en diferents ciutats angleses i a l’abril actuaran en dos festivals australians. De fet, l’estiu passat ja van viatjar als Estats Units i Canadà. En aquests països hi ha tota una xarxa de festivals de música marinera en què sorprèn l’exotisme d’uns catalans que no canten havaneres –tot i que el disc n’hi ha una: Bartomeu el Portuguès, sobre un pirata que no sabia nadar–, sinó sea shanties: un repertori majoritàriament en anglès, però també en català – La confraria del menhir és un altre homenatge a Astèrix i Obèlix–, fruit d’una investigació “molt poc acadèmica” però a la qual dediquen moltes hores, que no és incompatible amb la seva vocació de portar la música tradicional a les festes majors i, per tant, a tothom.