“Són lletres amb un sense sentit que agrada”

[Xevi Coca] Amb els col·legues vam començar rapejant i l’estiu del 2018 vam fer el primer disc per la festa major de les Santes. Des d’aleshores no hem parat de voltar. El disc el vam crear en la distància mentre jo era a Mèxic estudiant i l’Oriol a Girona. Quan vaig tornar ens vam animar a publicar-lo.

[Oriol de Ramon] Al principi ens pensàvem que ens havíem inventat el concepte de Trapetón. Ens va sortir dels nostres caps però ja existia aquest gènere que englobaria el trap amb sonoritats llatines.

[O.R.] Al principi fèiem lletres molt boges que ens sortien posant-nos una base i gravant amb el que sortís, amb humor i rient molt. Tinc una casa va ser la primera en què ens vam plantejar que la cançó expliqués alguna història.

[O.R.] La vam fer un dia que estàvem amb uns amics a l’habitació i amb un rotllo de paper de vàter que aguantava el micro. No ens calen gaires recursos per inspirar-nos, improvisem molts cops i gravem.

[X.C.] És el nostre millor amic a la postproducció, un cop ja hem gravat i podem tunejar la veu com ens agrada. Ens serveix per afinar les pistes, però també per donar-li el rotllo del Trapetón, perquè si no sonaria molt més a música pop.

[O.R.] Coincidim en música que ens agrada però també escoltem coses molt diferents. El que s’assembla més a nosaltres potser és Bad Bunny o C. Tangana i també el reggaeton antic i el més suau com Paulo Londra i Sebastián Yatra. Ara que el trap està tant de moda, nosaltres anem més cap a un pop urbà i un reggaeton més clàssic.

[O.R.] Sí, crec que dins la música urbana ens apropem més al pop i la festa. Hi ha molts altres grups de la música urbana catalana reconeguts en el trap o dance hall, com serien 31 Fam o Flashy Ice Cream.

[X.C.] Ens diferenciem per fer un mestissatge més pop i no tan underground. Són lletres amb un sense sentit que agrada. Busquem trencar l’estigma que la música trap només parla de temes del carrer, de drogues o sexe i que es pot fer viral un tema parlant d’una simple hamaca.

[O.R.] Ell tocava el saxo i jo el clarinet, però només sortia en Xevi tocant el piano en una cançó. Ara per al nou directe plantejàvem seguir amb el piano, incorporar el saxo i guitarra acústica. En un futur ens fixem en la percussió que posa C. Tangana a la seva música urbana.

[X.C.] Per Sant Jordi ens tancàvem a la sala Clap per fer l’espectacle del directe, però ara mateix pinta malament i no sabem què passarà. Per a nosaltres aquest estiu és quan començava la tralla amb concerts més enllà del Maresme. El primer dia del confinament és quan havíem d’actuar a la sala Apolo, però vam quedar sense la prova de foc fora de casa.

[O.R.] No podríem estar més contents perquè hem pogut actuar un cop al mes al voltant de Mataró i ho petàvem arreu. A partir d’ara teníem concerts confirmats cada cap de setmana. Ens començaven a anar bé les coses, però de moment tot queda en l’aire sense saber si es podran prorrogar.

[O.R.] M’ha costat arrencar perquè portava molta mandra, però ara he fet la base de tres o quatre temes que inclourem al segon disc. En Xevi ja tenia un tema escrit i anirem fent des de casa. Ja hi estem acostumats, a treballar telemàticament, i l’estudi de gravació haurà d’esperar per a més endavant. [X.C.] Jo ara mateix no tinc temps de res perquè estic en plens exàmens, però m’hi posaré ràpid. Tenim singles fets fins al juny i una col·laboració a punt que presentarem el 3 d’abril amb en Ferran Palau.

Feta i penjada des de fa uns dies a Spotify. Es diu Kelly, de queda’t a casa, amb referències als joves convidant-los a no sortir. Ells són el nostre públic incondicional, però tenim un estil i unes cançons intergeneracionals que enganxen tota la família.