“La següent cançó requereix una tapa d’olla”, va dir en Klaus per introduir Te lo digo, Jimmy. Frases com aquesta descriuen la singularitat dels Stay Homas, i és que si bé ja no estan confinats a la Homa (el pis de l’Eixample) i el públic ja no s’ha de limitar a veure’ls a través d’una pantalla, han volgut mantenir l’essència d’aquell àtic que els ha vist créixer tan ràpidament. Amb plantes, cadires de fusta, estris de cuina i la famosa palangana van obrir les portes de la seva terrassa.

Per a molts, era el concert més esperat d’ençà que es va acabar el confinament. Quan un grup fa, literalment, el seu tercer concert no acostuma a exhaurir les entrades, ni actua a un festival com Porta Ferrada , on ells van tocar dimecres, però Stay Homas no són per res del món un grup convencional. En qüestió de mesos, ja tenen una trentena de cançons d’estils molt diversos: samba, rumba, reggae, bossa nova, bolero… Podria semblar impensable passar del trap al son cubà, però així són els Stay Homas. A més, a gairebé totes les seves cançons trobem col·laboracions amb tot tipus d’artistes, fet que suposa un repte a l’hora de portar-les al directe, però Stay Homas ha sabut adaptar-se al canvi de format cantant-les ells o fent sonar les col·laboracions des del mòbil, tal com feien a la terrassa de casa seva.

Sembla mentida que el que va començar amb un simple vídeo compartit per les seves mares els hagi portat a pantalles i escenaris d’arreu del món. “Qui ens hagi escoltat des del principi... que no són 15 anys, sinó mig any”, deia Klaus, fent-nos recordar que són un grup des de fa molt poc, tot i que un pugui tenir la sensació que ja ens acompanyen de fa més temps. I és que la connexió amb els espectadors podria semblar d’aquelles forjades amb els anys, però ells n’han tingut prou amb qüestió de mesos. Un públic alçat, que va ballar i cantar a ple pulmó gairebé totes les cançons, va ser la millor prova de la màgia dels Stay Homas.

El final del concert va ser molt dolç, i és que en tornar a l’escenari mentre el públic cridava “no n’hi ha prou” (tot i haver tocat 20 cançons) van acabar el concert amb Gotta be patient, Another love song, Bright side i Let it out, tancant amb molta energia i positivisme una vetllada carregada d’emocions al Guíxols Arena. Esperem que no siguin un fenomen passatger, ara que ja s’ha acabat el confinament, i que continuïn omplint festivals, com ja ho han fet al Grec i a Porta Ferrada i tornaran a fer-ho diumenge a la Ciutadella de Roses, a Sons del Món.