Llibres

La xarxa es fa bosc

Eduard Escoffet reuneix a ‘La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia visual, 1946-1980’ l’àmplia antologia experimental de 79 autors

L’antologia conté tant clàssics de la poesia concreta i visual com poemes desconeguts

L’Any Brossa continua donant fruits. Tinc encara fixades a la memòria les exposicions rellevants. Com la del Museu Morera de Lleida, que recuperava fa uns mesos l’exposició històrica del 1971 a la Petite Galerie de l’Alliance Française, que va unir Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet. També la mostra Viladot-Brossa a la Llibreria Blanquerna de Madrid. Ara, Eduard Escoffet aplega a La xarxa al bosc –amb magnífica edició a càrrec de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona– una antologia de 79 poemes visuals i documentació de l’exposició celebrada l’any passat. “Tant el llibre com l’exposició volen aportar materials per traçar una possible cartografia de la poesia experimental a Europa i Amèrica en el temps en què Brossa, des de Barcelona, desenvolupava la seva veu poètica. Es tracta d’una mirada àmplia i necessàriament fragmentària de la galàxia de poetes que juntament amb Brossa van eixamplar enormement el camp d’expressió poètica i van influir en la resta d’àmbits creatius. I aquesta mirada no s’activa des de la reflexió teòrica o l’erudició cronològica, sinó des de la lectura directa de les fonts i el gest instintiu d’assenyalar les coincidències temàtiques i formals. El període que recorre el projecte, del 1946 al 1980, ve determinat per l’aparició a París del lletrisme, que va organitzar la seva primera activitat pública el gener del 1946, i l’inici d’una dècada, la del 1980, en què Brossa començaria a ser àmpliament reconegut. Entre aquests dos anys, poetes de tots els racons d’Europa i Amèrica exploren noves vies per fer dialogar la poesia amb les eines i els llenguatges del present. És també en aquest període quan es multipliquen els grups, revistes, festivals i plataformes que acaben formant una xarxa gairebé infinita que traspassa fronteres i que fa circular poemes visuals, concrets i sonors en tota mena de suports, sovint efímers i de baix cost. Pel que fa a l’antologia de poesia visual que ocupa bona part del llibre, hem volgut transmetre aquesta idea d’interconnexió plantejant una selecció en què els diversos poemes s’enllacen, com si fossin baules d’una cadena, a partir d’elements estètics, discursius o menys evidents. L’antologia conté tant clàssics de la poesia concreta i visual internacional com poemes menys coneguts o difícils de trobar en altres antologies”, explica el compilador.

La veritat és que la tria fa patxoca, perquè Escoffet –nascut el 1979– ha estat recollint material des de la joventut. Va conèixer Brossa i altres exponents de l’avantguarda nacional i internacional i té una col·lecció esplèndida de tota mena de material, significament centrat en la postguerra i en el llarg franquisme. Més enllà de l’exposició efímera, ara l’antologia en renova la lectura, a més enfocada des d’una nova generació. En el pròleg de l’edició trilingüe, en anglès, castellà i català, l’antòleg puntualitza algunes de les característiques de la mostra: “Vam decidir combinar obres icòniques del període i una exploració que anés més enllà dels països i noms que tradicionalment han rebut més atenció, però sobretot vam voler centrar-nos en les eines –revistes, postals, cartells, llibres– que van ajudar a vertebrar la xarxa internacional. Considero que és aquesta idea de xarxa un dels elements més característics d’aquests moviments poètics: a diferència dels moviments d’avantguarda previs a la Segona Guerra Mundial i del que passa en altres coordenades poètiques, els autors aquí presents no formen un grup tancat, enfrontat a la resta de la societat i grups, que aspira a destruir-ho tot per construir un nou món, ni tampoc s’enfronten entre si en una batalla d’egos poètics; hi ha, ben al contrari, una voluntat de reconstrucció, una necessitat de teixir xarxa i complicitats més enllà de les fronteres estatals i lingüístiques després d’una guerra que ho va trastocar tot i que va marcar l’inici d’una homogeneïtzació planetària basada en el poder del capital.”

La barreja entre arts plàstiques i literatura que representen la poesia visual i concreta i altres formes d’imatges no discursives se’ns apareixen des del seu potencial, també el subversiu, ben present durant la guerra freda com a resposta als conflictes i dictadures que van assetjar el món aquestes dècades recopilades per Escoffet. La comunicació és un dels elements destacats d’una forma d’expressió original i lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona