El concert que esperaven

Després d’haver mig salvat la temporada d’estiu amb una gira en format unplugged, Els Amics de les Arts –ja amb Pol Cruells al baix i Ramon Aragall a la bateria– van poder arrencar ahir amb dos passis a l’Auditori del Fòrum (avui i demà se’ls espera a Girona) la gira de presentació d’El senyal que esperaves, un disc que havia de sortir el catastròfic mes de març passat i que, finalment, va fer-ho al setembre.

“Immensament feliços”, tal com va dir Ferran Piqué, d’estar protagonitzant “l’acte cultural amb més gent” dels que es van fer ahir a Catalunya (“la cultura, amb vosaltres, és molt segura”, va defensar), Els Amics de les Arts, davant de 1.000 persones amb mascareta a dos quarts de set de la tarda i un miler més a dos quarts de deu, van comprovar per primer cop com les cançons amb ànima disco del seu nou disc (Semblava que fossis tu, Kokoschka, El meu cos) creixien en directe i d’altres com Juliol 1994, sobre els nefastos incendis d’aquell estiu, eren cantades ja pel seu públic amb quasi tanta passió com a Ja no ens passa o Louisiana o els camps de cotó, una cançó, tal com va dir resignat Dani Alegret, que difícilment podran mai ja deixar de tocar,

Interpretant en cada sessió nou de les deu cançons de l’últim disc, el trio va guanyar-se un públic que, en bona part, feia gairebé un any que tenia les entrades amb tota mena de floretes (“si hi havia una cosa que ens ha guiat aquests mesos era saber que el dia que pugéssim aquí amb les condicions que fos, vosaltres hi seríeu”, va dir Joan Enric Barceló) i recuperant també himnes passats: 4-3-3 i Jean Luc del llunyà però encara recordat Bed & Breakfast (2009); Ciència-ficció d’Espècies per catalogar (2012); o El seu gran hit d’Un estrany poder (2017), en què el grup ja no canta només “heu vingut a robar-nos les dones” sinó també “heu vingut a robar-nos... els homes”.

“Ha estat un concert molt, molt, molt especial”, assegurava Barceló al final d’un primer passi d’hora i mitja en què el grup no va aparentar trobar a faltar Eduard Costa (membre de la banda que va deixar-los a finals del 2018) i en què una llargaruda pantalla de vídeo va anar projectant des d’imatges de cintes de casset fins als rostres de tres músics feliços. “Les coses, gaudim-les mentre encara puguem”, cantaven Els Amics de les Arts una estona abans. I així ho van fer.