Diàlegs a Verdú

El Mayoral Espai d'Art de Verdú, a l'Urgell, ha inaugurat l'exposició Guinovart. La connexió amb Miró, comissariada pels historiadors de l'art Joan Gil i Conxita Oliver. La mostra disposa de la col·laboració de la directora i presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart i filla de l'artista, Maria Guinovart. L'exposició exhibeix 16 obres de Guinovart i 10 de Joan Miró, distribuïdes entre les plantes segona i tercera de la galeria. Es podrà visitar fins a mitjan desembre i es considera una avantsala dels actes del 2017, quan es commemora el desè aniversari de la mort de Josep Guinovart.

La directora del Mayoral Espai d'Art, Cristina Mayoral, ha explicat que l'admiració que Guinovart sent per Miró es manifesta al llarg de tota la seva trajectòria i que, per aquest motiu, han volgut articular aquesta mostra com un “diàleg” de Miró amb Guinovart: “Volem posar de manifest que el llenguatge plàstic de Josep Guinovart té molts punts de connexió amb Joan Miró.” Aquesta és la primera vegada que el Mayoral Espai d'Art de Verdú exposa Guinovart. Mayoral destaca que l'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Privada Josep Guinovart. El deute de Guinovart cap a Miró es palesa en la gran quantitat d'obres de tribut al mestre. En la sèrie Homenatge a Miró, Les lletres de Miró o Les garrofes de Miró, presentades a la tercera planta, Guinovart recorre a elements iconogràfics evocant l'univers mironià. L'obra El garrofer i la llum es veu “clarament” que està dedicada a Joan Miró. “Ho veiem perquè el nom de Miró està fet amb les branques d'aquest arbre, el garrofer, que era l'arbre preferit de Joan Miró”, explica Mayoral, que hi afegeix que Miró sempre duia una garrofa a la butxaca perquè el connectava amb la terra i amb les seves arrels a Mont-roig del Camp (Baix Camp). Precisament aquest és un altre dels punts de connexió entre els dos artistes, ja que tant Guinovart com Miró coincidien en l'interès per la natura i els objectes senzills. Tots dos també eren molt compromesos amb la llengua i el territori. La fidelitat a les seves arrels (geogràfiques, històriques, lingüístiques i culturals) és un dels denominadors comuns que vinculen Miró i Guinovart.

La natura, el món animal, el món vegetal i el cosmos tenen un paper fonamental en ambdós artistes, que s'interessen per la valoració de tot allò local per apreciar després la universalitat, explica Mayoral. Així, “s'estableix un interessant diàleg entre l'obra La forca i el drap vermell, de Guinovart, i l'escultura Le souvenir de la tour Eiffel, de Joan Miró. Mayoral explica que, mentre que en altres obres de Guinovart la connexió amb Miró és evident, en algunes, com ara aquesta, és més subtil. En algunes peces, Guinovart directament posa Miró a les seves obres, en altres utilitza iconografia, signes o colors que usava Miró i en altres comparteixen la temàtica. A La forca i el drap vermell, de Guinovart, i a l'escultura Le souvenir de la tour Eiffel, de Joan Miró, hi apareix una forca, amb la qual tots dos reivindiquen la terra i les seves arrels, hi afegeix. D'altra banda, amb Mirall Miró Guinovart posa de manifest, també, el comú interès per la poesia. Guinovart i Miró valoren també –explica Mayoral– la terra, la fertilitat i el misteri dels cicles vitals, que esdevenen empremtes de l'existència.

Un món rural que Guinovart va evocar constantment en la seva obra com a conseqüència de l'impacte que li va produir la seva estada a Agramunt, durant la Guerra Civil, poble fortament castigat per la guerra. Per exemple a l'obra Vent i estels apareix el blat, element simbòlic de generador de vida, fecunditat i creixement. En el cas de El sol de l'arengada, el cromatisme s'impregna dels colors de la terra i del mar: ocres, vermellosos, marrons i blaus amaren la seva obra.