cultura

TEATRE

El públic es fa fidel a les sales de Tàrrega

Fira Tàrrega és terreny de contrastos. I tan aviat hi pot haver espectacles per a un aforament minúscul, com ara el de la carpa dels Holoque, com 1.500 persones seguint un espectacle de gran format a l'Espai Reguer. Ahir a la tarda, el director artístic Jordi Duran va fer un balanç molt satisfactori quant a èxit tant en La Llotja (la vessant empresarial) com als escenaris (la vessant artística). Les sales de pagament van presentar una ocupació del 87%. Pels programadors internacionals, l'encant de la fira és poder veure els espectacles amb la gent seguint majoritàriament les actuacions al carrer, però també propostes més arriscades en espais no convencionals.

Ahir, el pallasso Toti Toronell iniciava la sessió matinal guarnit de taquillera i fent enriolar els primers espectadors del diumenge (després d'un dissabte molt actiu, per la quantitat de brossa que es retirava dels carrers). El seu Libèl·lula té el mèrit que, sense dir ni una sola paraula, segueix despertant riures, més als joves i adults que a la canalla (tot i que també s'estranyava divertidament d'aquest personatge antiheroi). Dissabte al vespre, els de La Industrial Teatrera estrenaven Náufragos, una peça molt més pensada per a la canalla (els estirabots i les sorpreses vistoses sempre capturen). Actors d'ofici signen un muntatge molt ben equilibrat que juga amb el públic i l'entendreixen amb la seva simplicitat.

S'esperava feia molt temps el retorn d'El Pont Flotant a Tàrrega. Encara és recordada aquell Exercicis d'amor al Talladell. Dissabte, amb El fill que vull tindre es va reblar la confiança. Els actors valencians (amb el suport d'un grup d'actors de Tàrrega) demostren com han evolucionat les seves preocupacions. Segueixen presentant-ho amb la simplicitat, la primera persona i uns quadres que alternen el divertiment amb l'emoció i la sorpresa. El final commou, certament.

Per acabar, cal citar el treball de Kukai Dantza, que mereix molta atenció. La coreografia que ha signat Marcos Morau per a aquesta companyia de dansa tradicional basca trenca els motllos i manté una intensitat elevadíssima. I sí, parla que el setè dia va arribar al cataclisme, amb aquella pulcra pàtina poètica de moviment Kova, que porta el ballarí fins al límit de l'equilibri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

El BCN Film Fest acollirà les estrenes d’‘Escanyapobres’ i ‘El alumbramiento’

Barcelona
lletres

Besalú inaugura la ruta d'‘El pont dels jueus’

besalú
art

La galeria Mayoral es llança a l’aventura amb un nou espai d’art contemporani

barcelona
novetats literàries

Benet Salellas, entre les novetats de Tigre de Paper

Barcelona
ART

L’aventura d’un artista català al Nova York dels anys vuitanta

barcelona
CIRC

El Cric programa una gira amb vela a l’estiu per micropobles al Pirineu

BARCELONA
Jordi Llavina
poeta i antologuista

Antologia poètica d’Antoni Tàpies Barba

Barcelona
ART

La Fundació Fenosa aposta per la museografia orgànica

EL VENDRELL
memòria històrica

La llibreria francesa Jaimes recorda demà els 85 anys de la Retirada amb la presentació de dos llibres

barcelona