El nou Poblenou

L'artista Perico Pastor guarda un gran record de la portera que hi havia hagut a la finca on té el seu estudi, al carrer de Ramon Llull. La María, una dona corpulenta que no es deixava intimidar per res i ningú, gestionava amb mà de ferro l'esvalotament de camions que feien cua per descarregar les seves mercaderies. Sense els seus crits, allò hauria estat un merder. Quan algú va pretendre perllongar durant tota la nit aquella activitat frenètica, la María s'hi va oposar i va tancar amb pany i clau l'entrada de l'edifici, un de tants del Poblenou on conviuen tallers industrials i espais d'artistes de diferent signe.

Fins que la crisi va treure les urpes. De cop i volta, van desaparèixer els camions. I també va desaparèixer la María.

“Són uns altres temps, però el barri em continua fascinant i sorprenent cada dia. Avui viu una revifalla”, exclama Pastor. El Poblenou s'ha hagut de reinventar, fent justícia al seu nom. D'aquí que, quan Pastor va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de fer un llibre que capturés amb el seu traç l'ànima del barri, li va posar aquest títol: El Poblenou torna a ser nou. Una publicació que va ser novetat de l'última diada de Sant Jordi i que ara ha agafat forma d'exposició al museu Can Framis amb les obres originals que la van farcir. Només es podrà visitar fins dijous.

El llibre pertany a una col·lecció, de nom Quadern de Viatge, que beu del popular fenomen dels urban sketchers, els dibuixants que fan batudes per les ciutats amb llapis sumament fidels al que veuen. “Jo així no sé dibuixar. Vaig deixar la carrera d'arquitectura perquè ho suspenia tot!”, diu Pastor. Sense renunciar al seu estil suggestiu, sí que ha fet un esforç, però, per no ser “tan sintètic”.

Durant dos anys va fer llargs i pausats passeigs pel seu “barri de feina”. De fet, hi té forts vincles des de molt abans que hi fixés l'estudi, a finals dels noranta. La part viscuda és la que posa el to entranyable de la sèrie d'il·lustracions, fetes en tinta i aquarel·la. Ha alternat records de joventut, com ara les manifestacions reivindicatives prohibides dels anys seixanta al pont de Marina, amb visions actuals d'un Poblenou que, gràcies a la lluita abnegada dels seus veïns, es resisteix a enterrar els rastres del seu passat fabril mentre es refà del daltabaix econòmic amb un nou esclat comercial, cultural, gastronòmic i tecnològic. I, entre pàgina i pàgina, els brams de la vigorosa María també se senten. Gent de caràcter per a un barri de caràcter.