patrimoni
restauració
L'església de Sant Martí ja llueix la portalada romànica
Inauguren la restauració de la façana sud del temple de Lleida, que inclou l'estructura afegida al segle XIX, provinent d'un poble d'Osca
La intervenció ha durat 4 mesos i ha costat 19.000 euros
El Bisbat de Lleida va inaugurar ahir la restauració de la façana sud de l'antiga església de Sant Martí de Lleida, que inclou una portalada romànica afegida al temple al segle XIX. Aquesta portalada presentava un deteriorament natural característic de la pedra sorrenca amb què està feta i que ocasionava diversos despreniments que perjudicaven la integritat estètica i, sovint, estructural del temple. La restauració, feta entre el juny del 2015 i el maig del 2016, amb diverses aturades per problemes climatològics, l'ha dirigida el Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL), amb la supervisió del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, amb un pressupost d'uns 19.000 euros dels quals, 11.400 els ha aportat el Bisbat de Lleida i la parròquia, i 7.600 euros, el Departament de Cultura a través d'una línia de subvenció. La portalada és originària de l'ermita d'El Tormillo, nucli pertanyent a Peralta de Alcofea (Osca, Aragó), un municipi que havia format part del Bisbat de Lleida i que reclama l'entrega d'aquesta peça. Per contrarestar aquesta petició, recentment, el govern ha declarat l'església de Sant Martí, construïda entre mitjan segle XII i el XIII, bé cultural d'interès nacional.
Els treballs s'han centrat sobretot en la neteja de la portalada, per a la qual s'ha utilitzat un sistema làser, i també en la consolidació de la pedra i segellament de les fissures. L'església de San Martí de Lleida, una de els primeres de la capital del Segrià i actualment tancada al culte, és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l'estil gòtic. Es té constància de l'existència de la parròquia des de l'any 1168, encara que la construcció de l'edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s'hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d'abandó.
Antecedent
A final del segle XIX, el bisbe Josep Meseguer, fundador del Museu Diocesà de Lleida, va encarregar la restauració del temple, moment en què a la façana sud s'hi va aixecar una espadanya i s'hi va ubicar, després de ser adquirida per Meseguer, la portalada romànica procedent de l'església vella del nucli d'El Tormillo de Peralta d'Alcofea (Osca, Aragó), una parròquia que presentava un estat de ruïna. Durant l'acte d'inauguració el bisbe Salvador Giménez Valls va remarcar que “hi ha coses que són irreversibles, ja que no podem estar canviant peces de lloc i aquest ja fa més de 100 anys que és a Lleida”. El delegat del govern a Lleida, Ramon Farré, va remarcar que “l'obligació dels poders públics és protegir el que és de tots”, tot i recordant que la peça “s'estava fent malbé” quan va arribar a Lleida.
Finalment, el batlle de Lleida, Àngel Ros, va apel·lar al “dret moral com a dret positiu” perquè la portalada, com la resta de peces d'art de parròquies de la Franja de Ponent reclamades per Aragó, romanguin a Lleida ja que les van adquirir legalment.