La Cubana: el musical
La històrica companyia teatral estrena a Barcelona ‘Gente bien', una sàtira sobre els nou-rics que adapta el text de Santiago Rusiñol amb música de Joan Vives
La Cubana ha seguit per partida doble aquella dita de “roda el món i torna al Born”. Fa deu anys van inaugurar la nova etapa com a teatre del Coliseum, a la Gran Via de Barcelona, amb la segona versió de Cómeme el coco, negro, i des de demà hi tornen amb les funcions prèvies del seu nou espectacle, Gente bien, que s'estrena oficialment el 18 d'octubre. També han tornat al Born (o, més ben dit, al passeig Marítim de Sitges) amb la creació del seu nou espectacle. Jordi Milán ho explicava ahir davant el Coliseum, engalanat per a l'ocasió i amb la companyia vestida i maquillada: “Sempre hem cantat i ballat, però els nostres assessors ens diuen que fer ximpleries ja no val, que si volem viure del teatre, el que ara vol el públic són musicals.” I això han fet: “El nostre primer musical.”
Assumit aquest nou objectiu, van passar un mes a Nova York: “Vam veure 50 musicals, però no sabíem què fer.” Al final van decidir “fer un clàssic català, de la terra”. I, ja que són de Sitges, es van preguntar: “Per què no un Rusiñol?”
Així doncs, amb més influències de Broadway i els musicals de la Metro Goldwin Mayer de les que reconeixen –pel que es va veure en els tres números que van oferir en plena Gran Via–, La Cubana ha afrontat una adaptació del sainet escrit el 1917 per Santiago Rusiñol, amb cançons del seu músic habitual, Joan Vives.
Paròdia dels nou-rics
“Rusiñol se'n fotia de la necessitat que tenien els nou-rics de la burgesia industrial de demostrar que tenien molts diners”, diu Jordi Milán, que ha fet l'adaptació i dirigeix l'espectacle. “Ens va semblar que Rusiñol era un visionari, el que explicava es pot explorar en diferents èpoques.” Així, Gente bien situa els mateixos personatges, enriquits gràcies a la venda d'embotits i botifarres –van regalar a la premsa fuets de metre i mig de llarg, que servirien per lligar gossos–, en quatre èpoques diferents: el 1917 (any de l'obra original), el 1951
(en ple franquisme, durant la vaga de tramvies), el 1980 (amb Tarradellas a la Generalitat) i el 2017 (amb els corruptes a l'ordre del dia). L'espectacle juga molt amb els canvis d'idioma: el Pauet i el Pepet es fan dir Don Pablo i Don José, segons canten en un dels números.
Gente bien recupera “les veus més cantaires de totes les èpoques de La Cubana”, segons Jordi Milán, com ara Mercè Comes, Mont Plans i Jaume Baucis. Dotze actors més i el mateix Milán completen l'elenc. La música ha estat enregistrada per músics de L'Auditori de Barcelona. “El públic és el públic, és molt important per a nosaltres”, respon Milán somrient, quan li pregunten si el faran participar molt. Sembla un sí.