Biografies en porpra

“Prince va dir un cop: ««Si no fes música, em moriria.»» El centre del seu món sempre va ser la música, fins a l'últim dia. Sense importar si la seva música inèdita arribarà o no a veure la llum, o com o quanta; Prince ens va donar molta música. És preciosa. Fa del món un lloc millor. El seu impacte perdurarà. En això podem trobar consol i un final feliç.” Són paraules del periodista de la BBC Mobeen Azhar, autor del llibre Prince. Un homenaje único al artista más versátil de nuestros tiempos, que acaba de publicar aquí La Cúpula.

Es tracta d'un dels dos volums sobre el geni de Minneapolis, que coincidiran aquesta tardor a les llibreries d'aquí, tots dos escrits per periodistes britànics i fans declarats de Prince, i tots dos fets amb urgència després de la seva mort. Els llibres apareixen a l'Estat espanyol, coincidint amb l'obertura al públic, el dia 6 d'octubre vinent, de la casa i estudi de Prince, Paisley Park.

El llibre de Mobeen Azhar, autor del documental de la BBC Hunting for Prince's Vault, és un bonic volum il·lustrat, construït a partir de fragments de converses amb músics i col·laboradors de Prince. Aquest trencaclosques amb opinions molt diverses acaba conformant un retrat del cantant com a creador preocupat per mantenir la seva independència creativa per sobre de tot, controlador de tots els processos de producció, addicte al treball (que gairebé no dormia és un dels comentaris més freqüents), amb un talent fora mida, intel·ligent, cordial i humà en el tracte, hipersensible però caòtic en els negocis, en l'organització del dia a dia i molt procliu als continus canvis d'opinió.

En el llibre, alguns dels seus col·laboradors recorden com les cintes de casset que Prince enregistrava amb cançons noves (moltíssimes de les quals mai publicades oficialment) perquè els músics s'aprenguessin els temes, acabaven abandonades al darrere d'un cotxe de feina de Paisley Park, i d'aquí que s'hagin filtrat tantes cançons pirata de l'artista al llarg dels anys. L'enginyera de so Susan Rogers, que va treballar amb Prince en els anys daurats de Purple Rain i Sign of the Times, explica: “Érem com carn i ungla, fèiem una cosa meravellosa. El que fèiem era completament nou i ens pertanyia, a nosaltres, amb vint i pocs anys.”

L'altre llibre, que aquí apareixerà al novembre publicat per Alianza, és Prince. Purple Reign, de Mick Wall, un periodista musical molt conegut a la Gran Bretanya, biògraf de Led Zeppelin, Lou Reed i Metallica. En aquest cas, es tracta d'una biografia clàssica, escrita en el temps rècord de dos mesos. Wall, en declaracions a aquest diari, ha dit que el llibre “és la meva celebració de la vida de Prince, sentia que ara havia d'escriure sobre ell perquè segueixo tot el seu viatge des que el vaig veure per primer cop en un club de Nova York, el 1980”.

El llibre de Wall, molt ric en la part corresponent a la infància i inicis de carrera de Prince, descriu el cantant com un geni musical, però ple d'inseguretats personals. L'autor incideix especialment en remarcar l'ambient net de drogues en el qual sempre es va moure Prince (es negava a contractar ningú que flirtegés amb drogues) i la contradicció que suposa que morís precisament a causa de la seva addició als analgèsics.