Una porta en disputa

Qui no s'hagi penedit mai d'haver fet un regal a algú, que llanci la primera pedra. Ara bé, que hagin de passar més de 100 anys per adonar-se que va ser una decisió equivocada i per exigir-ne el retorn tant sí com no, és com a mínim estrany. Doncs aquesta és la rocambolesca situació en què es troba una portalada romànica originària d'un temple abandonat d'El Tormillo, poble que
va estar vinculat a la diòcesi de Lleida des de molt antic fins que el 1956 va passar a dependre de la diòcesi d'Osca.

A finals del segle XIX, el capellà i l'Ajuntament van obsequiar el bisbe Josep Meseguer amb aquest pòrtic, que amenaçava ruïna. Les degradades pedres van ser traslladades a Lleida, i aquí es van restaurar i es van integrar a la façana de l'església de Sant Martí, també romànica. Ningú va posar mai el crit al cel, ni llavors ni durant tot un llarg segle. No va ser fins al 2008 que, de la nit al dia, la porta va passar a engrossir la llista de béns eclesiàstics que Aragó reclama a Catalunya. I ara, en ple litigi per l'art de Sixena, la pugna per recuperar-la s'ha tornat a manifestar. A la comunitat veïna, s'han enfurismat per les obres de millora que aquest estiu s'han fet a la portalada. La música és coneguda: ni regal ni res, els catalans se la van apropiar indegudament.

Això, però, els documents no ho demostren. La conservadora del Museu de Lleida, Carmen Berlabé, diu que no hi ha per on agafar aquesta disputa. “El 1893, el bisbe Meseguer va demanar permís al rector del poble per emportar-se la porta per tenir-ne cura. El temple, que s'usava com a cambra dels mals endreços, queia a trossos. Li va fer llàstima i va actuar per salvar-la. No només el capellà ho va veure amb bons ulls, sinó que l'Ajuntament en va aprovar per unanimitat el trasllat”, explica Berlabé. L'operació va quedar ben reflectida en una carta que el rector va adreçar al bisbe: “En pot disposar quan vulgui i com vulgui [de la portalada].”

La usurpació queda en evidència amb aquest document. Però és que n'hi ha un altre, de paper, que prova que el bisbe Meseguer va compensar el mossèn amb una quantitat de diners: és un rebut de 375 pessetes. “Va ser, per tant, una donació amb contraprestació econòmica. On és el delicte?”, es pregunta Berlabé.

Fa set anys, l'Ajuntament de Peralta de Alcofea, municipi que té agregat el nucli d'El Tormillo, ja va fer una ofensiva judicial que va acabar en fracàs. Va presentar una querella criminal contra el llavors bisbe de Lleida, Joan Piris. En el lot d'obres que considera que van ser espoliades, també hi va posar la taula de Sant Pere i la Crucifixió que conserva el Museu de Lleida. Un altre poble veí, Berbegal, es va afegir a la denúncia penal per exigir la devolució del frontal de Sant Salvador, també de la col·lecció del museu lleidatà. Després d'un esperpèntic periple per jutjats d'Osca i
de Madrid, que es van declarar incompetents, l'Audiència de Lleida va arxivar el plet.

El soroll que està generant l'afer Sixena ha despertat aquest conflicte, coincidint amb la intervenció de millora de la portalada (s'hi han fet uns treballs per consolidar i netejar la pedra), així com amb la declaració de l'església de Sant Martí com a bé cultural d'interès nacional, acordada aquest estiu pel govern català. A Aragó, han considerat les obres “il·legals” i la catalogació del temple, façana inclosa, “una provocació” per part de la Generalitat. L'alcaldessa de Peralta, Obdulia Gracia (PP), està decidida a lluitar perquè el monument es desmunti pedra per pedra i es recompongui al seu territori. El lletrat que representa l'Ajuntament de Peralta, Jorge Español, el mateix que defensa els interessos de Vilanova de Sixena, diu que no renuncien a emprendre tard o d'hora noves accions legals.

El conflicte –o, més ben dit, els conflictes– per l'art sacre de les parròquies aragoneses que havien format part des de l'edat mitjana del bisbat de Lleida ha agafat una nova dimensió amb les primeres sentències judicials que obliguen a restituir obres a Sixena. “Fa més de vint anys que van arribar els primers requeriments de retorn de peces i ara hem entrat en una espiral lamentable. I, amb tota probabilitat, la reacció en cadena no s'acabarà aquí. No resoldrem mai el problema fins que les dues parts no s'asseguin i arribin a un acord per a la gestió conjunta de tot aquest patrimoni en discòrdia”, avisa Berlabé.

Són diversos els processos més o menys latents que enfronten les dues comunitats. El més conegut és el de les 112 obres de la Franja que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El govern d'Aragó està pressionant les autoritats eclesiàstiques perquè li donin poders per dur l'afer a la justícia civil. Caldrà veure si l'estament religiós, que fins ara s'hi ha oposat, acabarà cedint.

Però és que, com adverteix Berlabé, n'hi ha d'altres, de controvèrsies, que podrien esclatar en qualsevol moment. El tresor artístic i documental de la catedral de Roda d'Isàvena, custodiat a Lleida des de fa un segle i mig, té molts números per entrar algun dia en la batalla. I, si la fal·lera reivindicativa no s'atura, l'Arxiu de la Corona d'Aragó de ben segur que tampoc no en quedarà al marge.