ciència
David Bueno i Torrens
Píndoles de ciència
Els llibres de divulgació científica poden prendre formes i estils molt diferents, des de volums temàtics que aprofundeixen en camps molt concrets, fins a les seves darreres conseqüències, fins a obres que toquen amb agilitat i dinamisme temes molt transversals i que, sense necessitat d'aprofundir-los, ens permeten adquirir una visió global que ens proporciona un marc conceptual general. Aquest mes us vull recomanar tres llibres que, a través de múltiples i variades píndoles de ciència aplicades a contextos diferents, ens permeten assolir aquest darrer objectiu.
Ciència policíaca
Aprofitant l'interès sovint morbós que desperten els crims, J. M. Mulet ens ofereix La ciència a l'ombra. Els crims més cèlebres de la història, les sèries i el cine a la llum de la ciència forense. La ciència forense és una de les més transversals, atès que inclou des de tècniques de biologia molecular fins a l'anàlisi química de tòxics i altres substàncies, mesures antropològiques i anàlisi de restes òssies, microbiologia, i un llarg etcètera d'altres especialitats. Mulet, professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València, ens submergeix, amb rigor científic però en un to completament desenfadat, en les múltiples tècniques que utilitza la policia científica. És un llibre amb moltes curiositats impactants però, sobretot, farcit de bona ciència.
Lladre amb guants blancs
Fa cinc anys, Pere Estupinyà, bioquímic de formació però divulgador de professió i de passió, ens va sorprendre amb El lladre de cervells (La Magrana), on combinava magistralment l'anècdota contada en primera persona amb el llenguatge rigorós per explicar temes aparentment complexos, trets directament del cervell d'algunes de les ments més brillants de la ciència actual. Ara ens ofereix una mena de segona part que no és una segona part, en el sentit que té entitat pròpia, si bé manté l'estil distès, rigorós de l'original. Menjar cireres amb els ulls tancats tracta temes tan diversos com l'univers, la neurociència, la intel·ligència, les emocions i el raciocini, entre d'altres, però ho fa de tal manera que estimula el sentit crític i lúdic del lector, fins al punt que costa decidir quan cal deixar la lectura per dedicar-se, per exemple, a les necessàries i inevitables tasques de la llar. És només poesia dir que som pols d'estrelles? Hi ha vida extraterrestre? Què és la gimnàstica neuronal? Què hi té a veure, la ciència, amb menjar cireres amb els ulls tancats? Com diu Estupinyà en el pròleg, el repte intel·lectual que ens proposa és, precisament, menjar cireres amb els ulls tancats però amb la ment ben oberta, per interpretar objectivament els resultats i la informació de què es disposa.
“Ens espera un futur brillant”
Aquesta frase, extreta del pròleg de Ciència optimista, de Josep Maria Mainat, resumeix molt bé l'esperit d'aquest darrer llibre. Mainat, conegut públicament perquè va ser membre de La Trinca, és un apassionat de la ciència i la tecnologia i, com diu ell mateix, també és un optimista nat. Aprofitant la seva experiència a la ràdio parlant de ciència en el programa El món a RAC1, ens ofereix un recull de píndoles sobre cèl·lules mare, intel·ligència artificial, enginyeria genètica, realitat virtual, robots i exploració espacial, entre altres temes. Capítol a capítol, que ha escrit en forma de diàlegs plens d'ironia, ens posa al dia del que la ciència fa per nosaltres i de com revolucionarà la nostra vida en un futur no gaire llunyà.