Cultura

novel·La / poesia

david castillo

Els petaners sota la tempesta

Només els que tenen bona oïda saben que Carles Rebassa és una de les grans veus mallorquines de la literatura catalana. La que va per un tronc on trobem Blai Bonet, Miquel Bauçà, Biel Mesquida i Andreu Vidal, sense oblidar els Nadal, Pons, Riera, Galmés, Llompart i tants i tants d'altres. Amb un extens currículum poètic, ens presenta la primera novel·la, Eren ells, que va guanyar el premi Pin i Soler de Tarragona. La publicació ha coincidit amb el seu últim poemari, Pluja de foc, un dels llibres de versos més impactants que m'han caigut a les mans els últims mesos, per no dir anys.

Rebassa té força i qualitat, té coses a dir, i no s'ha quedat contemplant la lluna mentre escrivia sonets. És un poeta que mossega, que ens explica coses del carrer, que en la seva primera novel·la recrea històries, que segurament ha conegut en la seva feina docent, una història de petaners, d'energia, de sexualitat no edulcorada, una història d'iniciació, que en alguns moments m'ha recordat l'empenta dels llibres més arriscats de Jean Genet i Juan Goytisolo, per no parlar d'aquella obra mestre que va ser L'astragale d'Albertine Sarrazin. Els protagonistes, un grup de nois d'institut, amb tots els seus descobriments i perills, l'homofòbia, els assetjaments i la vexació, tan comuna i que sembla que els docents no saben detectar ni reprimir. Rebassa ens introdueix en aquest món, sovint claustrofòbic però sobretot vitalista, a través d'una prosa embolcalladora que t'arriba a superar tant com en les proses més suggestives de Blai Bonet o dels poc reconeguts Jaume Santandreu i Sebastià Perelló. Amb el rerefons d'A sang freda, de Truman Capote –també de la hipnòtica cançó de Riders on the storm dels Doors i William Burroughs, lectura d'un dels protagonistes–, Eren ells planteja la solitud del jove davant la realitat hostil, la situació lateral de la delinqüència i la marginació, una història que planteja la mort, amb la virulència i la profunditat psicològica dels grans relats d'Ernest Hemingway –Les neus del Kilimanjaro– o de Burroughs, per triar-ne analogies. I si la situessin en l'òrbita de les mal anomenades novel·les juvenils, hauria de dir que des de la lectura de les narracions de S. E. Hinton –adaptades al cinema per Coppola– no m'havia trobat amb una obra coral de joves amb tanta ràbia i desassossec. També és una mirada als joves sota la tempesta, amb pietat i lirisme contingut.

Els recomano que complementin la lectura d'aquesta magnífica novel·la amb el llibre de poemes Pluja de foc, un recull de poemes en què podem copsar la intensitat del vers de Rebassa, la seva desesperació, però també la sornegueria i el retrat poc complaent d'ell mateix. Ens parla de ressentiments, d'amors tolits, de no sublimar les futileses. La ciutat de Barcelona apareix des d'una visió àcida, lluny del bonisme dels polítics de la seva generació; dos grans llibres per a un autor del futur.

Eren ells
Carles Rebassa
Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler Editorial: Angle Barcelona, 2016
Pàgines: 272
Preu: 17,90 euros
Pluja de foc
Carles Rebassa
Editorial: Terrícola Granollers, 2016 Pàgines: 68 Preu: 14 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sant Jordi, una festa optimista, cultural i ciutana pels escriptors

Els autors es retroben amb el lectors

“M’agrada perquè gent que no llegeix mai compra llibres”, diu Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
 

Els llibreters esperen que el bon temps i la celebració en dilluns impulsin les vendes d’aquest Sant Jordi

 

Homenatge als escriptors a la Catalunya Central

Manresa
 

Mor el fotògraf Eugeni Forcano als 92 anys

Canet de Mar
 

Trobada més matinera d’escriptors

Barcelona
 

Primers compradors de llibres i roses al centre de Barcelona

 

Llibres i roses prenen els carrers per Sant Jordi

 
Anàlisi

Món editorial en transformació

 
Crònica

La cultura, l’única arma