Cultura

La gàbia de l'amor

El català Carles Torrens dirigeix Dominic Monaghan (‘El Senyor dels anells') en el ‘psychothriller' ‘Pet', que es presenta a la secció oficial del Festival de Sitges

‘Desierto', de Tomás Cuarón, és una paràbola sobre la paranoia contra els immigrants

El català Carles Torrens va presentar el seu primer llargmetratge, Emergo, al Festival de Sitges del 2011, i ara ha portat a competició el segon, rodat també als Estats Units i en anglès. Pet és una història claustrofòbica i malsana protagonitzada per Dominic Monaghan –a qui els amants del fantàstic coneixen com a Merry a El senyor dels anells i Charlie a la sèrie Perdidos– i Ksenia Solo, vista a El cisne negro.

Pet arrenca com un psychothriller en què un home s'obsessiona amb una antiga companya d'institut i l'assetja fins que arriba a tancar-la en una gàbia per a gossos. D'entrada, la història pot fer pensar en referents com El coleccionista, de William Wyler, o Misery, de Rob Reiner, però Torrens admet també altres influències: “Sobretot vaig revisar Átame, de Pedro Almodóvar, i Lunas de hiel, de Roman Polanski. I estèticament, en la segona meitat, em vaig fixar en el torture porn de pel·lícules com Saw o Hostel, tot i que és una altra cosa.” En un determinat moment, Pet capgira les expectatives dels espectadors, que ha d'interpretar el que ha vist fins aquell moment des d'un altre punt de vista: “El gir central és clau perquè de sobte ho canvia tot, la dinàmica entre els personatges, el gènere de la pel·lícula...”

Pet es pot llegir en clau de metàfora extrema de les relacions sentimentals: “Parodio un cert tòpic de la concepció de l'amor com quelcom que et talla la llibertat. Hi ha qui acusa la pel·lícula de misògina, i ho puc entendre, tot i que no era la meva intenció. El que jo volia és que la pel·lícula tingués molt sentit de l'humor, que comencés d'una manera i es tornés cada cop més gamberra, i que l'espectador vagi entrant en el joc.”

La secció oficial també ha permès veure aquests dies Desierto, de Tomás Cuarón, protagonitzada per Gael García Bernal. En aquests temps de campanya de Donald Trump, la pel·lícula –que Mèxic ha preseleccionat per als Oscar– es presenta com una abstracta i minimalista paràbola sobre la paranoia contra els immigrants, amb ecos d'El diablo sobre ruedas de Steven Spielberg. Ahir es va poder veure també a concurs Interchange, del director malai Dain Iskandar Said, que combina l'estètica plujosa de films neo-noir com Seven, amb llegendes del folklore local.

Bruce Campbell i Rob Zombie, noms de culte

No és la primera vegada que ve a Sitges, però la seva condició d'actor de culte del fantàstic i d'intèrpret fetitxe de Sam Raimi arran de Posesión infernal –a més de les dots de showman, de les quals fa gala sempre que pot– fa que sempre sigui entusiastament rebut pels fans. Bruce Campbell ha estat un dels convidats d'aquest any al festival, on ha presentat una projecció de la pel·lícula My name is Bruce, dirigida per ell mateix i en la qual s'autoparodia, i ha rebut un premi Màquina del Temps. El nom de Campbell va irremeiablement lligat al personatge d'Ash que Raimi i ell van crear per a Posesión infernal, i que ara mateix interpreta a la sèrie de televisió Ash vs Evil Dead: “Els fans m'han encasellat més que la indústria, només volen veure el mateix de mi. Jo he interpretat personatges molt diversos, però he de seguir fent d'Ash perquè callin una estona. Sam Raimi també fa Spider-Man però sempre se li pregunta si farà més entregues de Posesión infernal.” L'actor ironitza sobre els maltractaments físics que Ash pateix en totes les entregues: “Quan érem joves, Sam Raimi i jo actuàvem per a la festa jueva del bar Miztvah i ell interpretava un mag que em pegava tota l'estona. Als nens els semblava tan divertit que fins ara ha continuat sent així; la seva missió és maltractar-me.”

Un altre habitual de Sitges és Rob Zombie, que ahir va presentar fora de concurs el seu nou film 31. Sobre el sadisme que acostumen a mostrar les seves pel·lícules, Zombie va admetre que “no sé què hi passa pel meu cap, simplement és com veig la vida. Potser tinc severs problemes mentals”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.