Un comiat al flamenc

El bailaor Juan Carlos Lérida ha necessitat set anys per completar una trilogia. Després d'Al toque (2010, tot i que els assaigs preliminars van començar l'any anterior) i Al cante (2014, compartint escenari amb El niño de Elche), avui i demà al Mercat de les Flors presenta Al baile compartint escenari amb un ballarí de contemporània i arquitecte i un actor de teatre físic (David Climent de Loscorderos).

L'evolució dels tres treballs ha modificat el treball de Lérida, un dels representants del flamenc contemporani: ara és molt menys jeràrquic. No és casual la tria dels dos companys (van vestits de rosa flamenc, en una picada d'ullet irònica i perquè pretén trencar el masclisme d'aquest art d'arrel profunda). Necessitava companys allunyats del flamenc. Amb tots dos, havia interactuat puntualment i van trobar una bona connexió. Per fer Al baile, li faltava perspectiva perquè coneixia massa la disciplina del flamenc. Lérida considera que amb questa trilogia “es mor” una etapa. Una més. Des dels 4 anys, que va començar a ballar, ha anat fent talls de cada etapa. Ara reconeix que “és un final però no sé que serà el pròxim”. L'artista ha provat “de trencar el pensament binari del flamenc entre la masculinitat i la feminitat” en les seves darreres creacions. El seu motor és ara el contrast de les expressions artístiques, siguin veïnes o antagòniques.