Ramon Llull era vegà?

Ramon Llull escriu Renard o el llibre de les bèsties per amorosir un manual de política. Teatre Obligatori va participar en el concurs, impulsat pel Teatre Lliure dins l'Any Llull, en què s'hi van inscriure 15 projectes, transformant aquest tractat en un musical amb un cert aire de cabaret. Si en Llull la discussió arrenca entre els animals herbívors i els carnívors, Marc Rosich ha ideat una dramatúrgia que arrenca en una foodtruck en què es debat entre la gastronomia convencional i la vegetariana. El projecte guanyador, amb música de Clara Peya, s'estrena aquesta tarda per al públic familiar al Teatre Lliure. Es podrà veure fins al 13 de novembre i té tancada una notable temporada d'actuacions per a les escoles.

Clara Peya és una compositora de musicals com ara Limbo, Mares i filles o Pluja, a part d'editar discos, independentment de l'escena. Amb aquesta producció s'estrena en el teatre familiar. Ella reivindica que sempre hi hagi música en directe en les actuacions (bona part de la seva producció es realitza amb la companyia Les Impuxibles que alternen musical, coreografia i música en directe). També en les familiar, reivindica.

La peça alterna les escenes parlades dels humans que són fora del món màgic que amaga la foodtruck amb les escenes musicals. Són unes partitures, reconeix la pianista, que, sota l'aparença d'una tonada fàcil, amaga una partitura complexa. Peya ha composat amb la mateixa rigorositat que en els muntatges per a adults, sentencia. En aquest sentit, una de les actrius, Queralt Albinyana, reconeix que la gravació dels 12 temes és la seva “salvació de mare dins del cotxe: aquesta música permetrà que gaudeixin tant fills com adults”. Dins del món oníric de la camioneta dels personatges (amb un vestuari que insinua les pells dels animals) l'acció es desenvolupa entre l'ambient disco dels 70 i el cabaret alemany d'entreguerres: un divertit eclecticisme. Rosich, que ha fet adaptacions al teatre com ara Plataforma (Houllebeq) o Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) amb Calixto Bieito aprofita puntualment el parlar antic de Llull per construir algun gag i donar una referència al text original.

L'espectacle, que es podrà veure el 3 de desembre al festival Temporada Alta, pretén trobar espai en les programacions de teatre familiar. Roberto G. Alonso, un coreògraf que també alterna la dansa per a adults amb la familiar (des de peces oníriques com Almazuela a divertidament provocadores com Simplicissmus, inspirat en el mon de la revista), intervé en la coreografia. Pel que fa al repartiment, destaquen actors de llarga trajectòria, com ara Toni Viñals, que després de guanyar el projecte, va ser fitxat per Dagoll Dagom per fer de Scaramouche al Victòria.

Teatre Obligatori ja va fer una notable provatura de musical al TNC, el 2013, amb La dona vinguda del futur, protagonitzat per Beth Rodergas.