Tres exposicions revelen la Mercè Huerta més secreta

La Fundació Fita i la Casa Masó inauguren dimarts que ve (la primera, a 2/4 de 8 del vespre, i la segona, a 2/4 de 9) les exposicions Mercè Huerta (1929-2015): l'essencial és mirar, que s'afegeixen a la que ja va presentar la Fundació Valvi a finals de setembre i que encara estarà oberta per Fires. Cada una d'elles revela alguna faceta de Mercè Huerta en la qual s'havia aprofundit poc o que fins i tot era desconeguda fora del seu cercle de familiars i amics, com ara els punts de llibre que solia dissenyar per Cap d'Any i per a les ocasions assenyalades, que es podran veure a la Fundació Masó. D'aquesta manera, apunta Josep Radresa, “es tanca el cercle que s'havia obert amb Fidelitats”, la també triple exposició que se li va dedicar l'any 2008 i que va suposar, de fet, la primera aproximació global a l'obra d'una artista de caràcter tan modest que tendia a subestimar el seu talent. Al contrari, la renovada iniciativa d'aquestes tres institucions torna a posar en relleu l'exquisidesa i la sensibilitat de Mercè Huerta, que va treballar incansablement en els seus paisatges estimats (Girona, l'Empordà, les finestres, les flors) fins poc abans de morir.

En aquestes darreres realitzacions, òbviament no incloses en aquell homenatge del 2008, emergeix una artista insòlita, que depura el seu llenguatge al màxim fins a vorejar l'esquematisme auster, una mena de silenci formal perquè ja només es percebin lleument els plecs de la terra i una mica de llum blava o rosada. Aquestes últimes obres, datades entre el 2013 i el 2014 i que es podran veure a la Fundació Fita, són la culminació d'un procés en què “el món real s'ha anat desdibuixant fins a ser evocat només amb línies i colors”, tal com ho expressa Narcís-Jordi Aragó en el text que, a manera d'epíleg, va escriure expressament per acompanyar el catàleg de la seva dona. És l'últim que va escriure Aragó, que va supervisar personalment la tria de les obres de l'exposició al costat de la seva neboda, Muntsa Bosch i Aragó, fins poc abans de morir i sabent que ja no seria a temps de veure el projecte acabat. Com a la selecció que presenta la sala Valvi, que se centra en l'activitat docent de Mercè Huerta, també a la Fundació Fita es confronten les pintures concloses amb alguns dels esbossos a través d'una cinquantena d'obres, la majoria procedents del fons Mercè Huerta i Narcís-Jordi Aragó, i la resta, de la donació que la mateixa artista va fer a l'Ajuntament de Girona.

A la Fundació Masó, en canvi, es reuniran els treballs de petit format i els seus blocs de butxaca amb apunts del natural. És la tria més secreta i a propòsit per trobar acolliment als baixos de la mateixa casa on va viure i on va tenir taller, i en la qual destaquen les auques, els gravats i la col·lecció de punts de llibre que va dissenyar pels 50 anys de casats amb Aragó, el 2011; els que va concebre pel Nadal del 2000 amb una sèrie inspirada en Els fruits saborosos de Josep Carner, o els que va dedicar a la mateixa Casa Masó. També aquí, vora la finestra on solia treballar, hi haurà l'últim quadre que va pintar: un racó de la Devesa.