“No voldríem haver viscut als anys 60”

(Víctor Asensio): El productor [Mike Mariconda] ens deia que els afinadors digitals i els metrònoms s'havien carregat el so sixties. Ens va dir de prescindir-ne i, tot i que al principi estàvem una mica cagats, li vam dir que sí.

(Pere Duran): És on hi havia Can Ie-ié, el pis que compartíem. Fèiem reunions retros i festes en les quals ens intercanviàvem muntanyes de discos. El so Joanic és bàsicament la culminació de tot el que hi vam anar escoltant: músiques dels anys 60 i no més enllà del 1974.

(V.A.): Ens encanta la música i l'estètica, però no voldríem haver-los viscut. A nivell polític era un desastre i les probabilitats de morir als 13 anys a causa d'un refredat, força més altes!

(P.D.): Ara hi ha una indústria en la qual dues úniques discogràfiques tallen el bacallà. Recuperar els 60, per tant, vol dir també recuperar la independència i la diversitat. Tenir més possibilitats de fer-se un mateix la cultura.

(V.A.): Som nou perquè és el nombre de persones que cap en una furgoneta [riu], però també perquè un projecte no s'entendria sense vents. Molts grups catalans com el nostre provenen de l'escena jamaicana, que era molt forta a finals dels 90, i això ha fet que existeixi una gran cantera de saxos, trompetes i trombons. Hagués estat difícil, per tant, que un grup com Los Retrovisores nasqués, per exemple, a Toledo, on no va existir tal explosió, en lloc d'haver-ho fet a Barcelona.